“A la caza del plagio en las traducciones”

Aquest és el títol d’un article de Neus Caballer que vaig llegir fa un temps a la secció de tecnologia del diari El País. Segons explica Caballer, uns investigadors de la Universitat Politècnica de València han desenvolupat un algoritme que, per mitjà de grans col·leccions de documents, és capaç de  memoritzar els canvis que habitualment es produeixen en passar d’una llengua a una altra.

És evident que, com es diu en l’article, en l’actual Societat de la Informació «es muy fácil perder el origen inicial de una idea, un texto o un tratado». Segons els investigadors, sembla que caure en la temptació de plagiar des d’Internet no és un fet gens excepcional (l’arxiconegut «copiar – pegar»). El plagi es converteix, pel que expliquen, en habitual quan a Internet no hi ha informació sobre un tema concret en la llengua materna. Aparentment, el procés és senzill: 1) es busca informació en una llengua estrangera; 2) se selecciona i es copia i 3) es tradueix. El resultat: idees alienes passades pel sedàs de la traducció i signades per un nou autor (totalment fals).

Aquest fet em va fer pensar i em segueix sacsejant la consciència. Sembla que la nostra societat s’estigui quedant mancada d’idees i és que la tasca de «traduir plagiant» s’està convertint en el pa de cada dia. Penso que, a més de recomanar originalitat i idees pròpies, potser caldria dedicar les nostres capacitats traductives a finalitats més nobles, com per exemple col·laborar amb «TRADUCTORS SENSE FRONTERES». I ara sí,  per informar-vos de la tasca d’aquesta ONG, em valc de la seva pàgina web i tradueixo/adapto. Sigui com vulgui, abans de res, cito la font (una pràctica que, més que recomanable, és imperativa).

L’any 1993 Lori Thicke i Ros Smith-Thomas fundaren l’ONG Traducteurs sans Frontières (TSF) per tal que torsimanys de tot el món poguessin oferir part del seu temps per prestar ajut a ONG centrades en aspectes de nutrició, salut i educació. Actualment, la filial americana d’aquesta organització (sense ànim de lucre) gestiona la traducció anual de més de dos milions de paraules per a ONG com Metges sense Fronteres, Metges del Món, Acción Contra el Hambre, Oxfam US o Handicap International, entre d’altres. Amb tot, això no cobreix ni un 1% de les necessitats reals de traducció; hi ha moltes organitzacions que necessiten ajut en aquest sentit. Avui en dia es treballa en una plataforma digital oberta per tal d’establir una estructura que permeti arribar, cada any, als 10 milions de paraules traduïdes.

Aquesta sí que és una bona manera de practicar la traducció, no us sembla?