Els dos llibres
Les lectores de Caterina Albert estan de celebració per la publicació, en dos llibres paral·lels (original i traducció), d’una nova antologia de textos de l’autora empordanesa. Els llibres, d’edició rústica, elegants i còmodes, porten la mateixa il·lustració a la portada, un paisatge pintat per l’escriptora. Es tracta d’un projecte de la traductora nortamericana Kathleen McNerney, especialista en l’obra de Rodoreda i Albert.
Aquí trobem gran varietat d’escrits, començant amb l’impactant i tràgic monòleg en vers “La infanticida”, un text amb el qual Albert es va donar a conèixer, guanyant el Jocs Florals d’Olot l’any 1898, i seguint amb diverses creacions sempre suggeridores i de vegades delicioses i divertides, com ara l’escena urbana descrita a “Secretet rosa”. Els contes són fascinants, tant en la seva versió original com en les traduccions. A continuació, faig uns comentaris breus, en clau personal. (Cal tenir en compte que no sóc cap expert en aquest camp!)
Parlem primer dels textos originals. El que em sobta és la seva dificultat, en comparació amb el català contemporani. Albert fa servir un vocabulari molt extens i el combina amb una gramàtica que marca distàncies amb les normes de Fabra. El resultat és que aquest català no normalitzat de fa 100 anys i escaig sembla molt més antic i exòtic del que realment és, més proper a les formes expressives de Verdaguer que a nosaltres. Amb tot, noto una gran musicalitat i varietat d’expressió. Paga la pena llegir-ho en veu alta!
Tornant a les traduccions, hem d’agrair Kathleen McNerney per la feina ingent que ha realitzat. Els textos que ens ofereix en anglès faciliten l’accés per a les persones angloparlants al sinuós univers d’Albert. També ens serveixen de bon exemple de la dislocació inherent a tota traducció literària. Els textos originals ens poden semblar exòtics, però són coherents en la seva descripció d’un temps, d’un lloc, d’unes persones i d’una parla. Aquesta cohesió ja no és possible en el text traduït. McNerney accepta aquesta situació, no pas amb resignació, més aviat amb entusiasme. No ens ofereix un text noucentista i rural, seguint models com ara Thomas Hardy o Walt Whitman. Prefereix escriure un text molt estrangeritzat, en termes de Lawrence Venuti, explotant els recursos d’un extens vocabulari i un anglès de vegades culte i de vegades col·loquial per suggerir tota la riquesa del món d’Albert. Així “Verge Santa del Remei” (pàgina 20) esdevé en la traducció “Holy Virgin of Succor” (que més d’una persona llegirà per primera vegada). Al mateix text, McNerney converteix “I aqueixos sí, que esqueien al meu pare!” (pàgina 12) en “Those guys pleased my father!”, una frase col·loquial i contemporània amb el nostre temps.
La publicació d’aquests llibres és també molt oportuna pel reconeixement que McNerney fa de Francesca Bartrina, a qui dedica els dos volums. La Xesca ens va deixar ara fa quatre anys, l’11 de juny de 2014. Al llarg d’aquests anys, el seu record ha estat constant, tant institucionalment (l’homenatge al Palau Robert, el 21 de novembre 2014; el Premi Francesca Bartrina al millor treball de final de grau en estudis de gènere; la integració del fons de Francesca Bartrina a la Biblioteca de Banyoles; la nova Sala de Lectura Francesca Bartrina, Can Xerric, Serinyà) com en el record de les persones que vàrem compartir vivències amb ella.
Us vull citar unes paraules que vaig escriure fa quatre anys, les quals figuren a la nostra pàgina Record de la Xesca:
La Xesca era una força descomunal d’energia i positivisme. Era impossible quedar indiferent davant de la seva presència. Influïa sobre tothom amb qui va entrar en contacte. És més: tots ens hem trobat emulant en algun moment, conscient o inconscientment, les seves coses, la seva forma de ser, comportant-nos amb més energia, deixant-nos vibrar amb la seva vitalitat. Va il·luminar el seu entorn i les persones que s’hi trobaven.
Però també tenia altres trets destacables, entranyables, que eren seus també. Era una persona molt intel·ligent. Molt culta. Molt anglòfila. Lectora. Transgressora. Entremaliada. Motivada. Treballadora. Molt lleial. Molt mare. Molt amiga.
Per a nosaltres que la vam conèixer a la feina se’ns fa difícil imaginar-la aturada, cansada, amb els ànims baixos. Segurament tenia els seus moments de feblesa, com tots, però no ho semblava.
Va viure intensament i va donar-nos molta vida.
Aquests dies, Xesca, et tenim molt present.
Català, Víctor, and Kathleen McNerney. “Silent Souls” and Other Stories. The Modern Language Association of America, 2018.
Català, Víctor, and Kathleen McNerney. “Ànimes Mudes” i altres contes. The Modern Language Association of America, 2018.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
