Llicenciada. I ara què? Això és el que vaig pensar l’últim dia de curs, l’últim curs de la carrera. Recordo un professor que un dia va dir que si anaves tirant de beques podies tenir una bona colla d’anys ocupats i amb experiències formidables. Després d’una beca a Alemanya, com a professora en pràctiques, en va arribar una altra per Brussel·les, com a traductora en pràctiques a la Comissió Europea. I si la primera va ser formidable, la segona no podria ni tan sols definir-la. Recordo el primer dia com si fos abans d’ahir i l’últim com si fos ahir. Un mes va passar volant.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà com està organitzada la feina de traducció a la Comissió, i familiaritzar-me amb l’ús de les bases terminològiques i altres eines útils per a la documentació. De fet, tal com ens van dir allà, el traductor de la Comissió pot dedicar, evidentment segons de quin tipus de document es tracti, un 50 % del seu temps a documentar-se i un 50 % a la traducció. Però no només això, de l’experiència a Brussel·les també m’emporto un record extraordinari de la gent que hi vaig conèixer: dels meus companys stagiaires, del personal de secretaria, dels traductors principals i del cap d’unitat; sense la qualitat humana dels quals l’experiència no hauria estat ni de bon tros la meitat de gratificant.
Marta Herranz Maideu
