Carta des de Hawaii

Aquest darrer mes he tingut l’oportunitat d’anar a fer una estada de recerca a la University of Hawaii at Manoa (UHM), Honolulu (Estats Units).

Quan viatgem, una de les coses que més ens criden l’atenció, o que més ens sorprenen, són les diferències culturals. I al bell mig del Pacífic, al nord de la Polinèsia, aquestes diferències es fan molt més que evidents. Fins al punt que la UHM, quan dona la benvinguda als nous estudiants o al nou professorat, els proporciona un fulletó informatiu per evitar que, durant la seva estada a Hawaii, no es trobin amb situacions incòmodes o fins i tot desagradables a causa de les diferències culturals. I és que cada cultura té els seus propis costums, i aquests s’han de conèixer per adaptar-se sense problemes, en aquest cas, a l’estil de vida hawaià.

En aquest fulletó s’explica, per exemple, que no t’ofenguis si la gent no et mira als ulls: ho eviten perquè no es digui que són grollers. Sigues tu qui els ofereixi un somriure, en primer lloc. Ells et respondran amb amabilitat. També et diuen que diguis les coses amb cura i que les pensis dos cops abans de deixar-les anar: la impulsivitat o alçar la veu no estan ben vistos.

This slideshow requires JavaScript.

És curiós que et comenten, també, que no t’ofenguis si no et consideren hawaià, encara que faci vint anys que hi visquis. Si no corre sang completament hawaiana per les teves venes, serà millor que ho deixis córrer. I, precisament, parlant d’orígens, tampoc no diguis que vens dels Estats Units. Ells també són un estat d’aquest país: hauràs de dir que vens de la “mainland”, no dels “states”. I que no et passi pel cap de dirigir-te a un hawaià com a “nadiu”. Volen que se’ls denomini “hawaians” o “kanaka maoli”, és a dir, indígenes.

Si t’ofereixen menjar, no el rebutgis, ja que poden pensar que ets una persona incapaç de compartir amb els altres. Així doncs, comparteix un bon àpat amb ells. A part d’explicar costums, el fulletó també alerta sobre altres qüestions: a Hawaii no trobaràs serps, però sí moltes formigues; els divendres és molt normal que la gent vesteixi a l’estil hawaià, amb moltes flors i colors; a les cases se sol anar descalç, deixa les sabates a fora o al rebedor.

Sobre qüestions de llengua, finalment, ens explica el fulletó que en hawaià trobem set consonants: h, k, l, m, n, p i w. No existeixen les esses. I, per tant, no hi ha plural. A la darrera pàgina, fins i tot et faciliten un glossari hawaià-anglès bàsic on trobem paraules tan boniques com “lei” (collaret de flors, fulles o petxines), “mauna” (muntanya) o “wahine” (dona).

Aloha!

Lydia Brugué

About Lydia Brugué

I’m a mother of three and a professional translator who lives in Catalonia. I teach Translation, Interpreting and Languages at Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
This entry was posted in Culture, Fun. Bookmark the permalink.