Què és traduir? És una tasca? Un puzzle? Una tècnica? Un procés? Un art o un ofici? O és quelcom més vivencial? Un amor? Una transacció? Una abraçada o una traïció? Les metàfores de traduir són moltes, d’antigues i de contemporànies. Una cerca ràpida revela diverses aportacions en aquest sentit i, limitant-nos aquí a algunes fonts que podem consultar en obert, trobem aquestes, entre d’altres:
- 36 metaphors for translation, un article de Jessie Chaffee a la revista Words without borders
- Metaphors for translation – from ferrymen to omelettes, article blog de Joseph Lambert
- Translation and its Metaphors: the (N+1) wise men and the elephant, article acadèmic de Nicholas Round
Però, quan la trobem en un text, la metàfora és experiència i sentiment, és una mirada nova i intensa, adreçada a una realitat. Des de la seva vivència, l’estudiant Pilar Valdearenas Padial ens ha fet arribar una reflexió poètica sobre la llengua i l’acte de traduir, Quan la paraula esdevé amor i l’amor, paraula, i amb molt de gust la publiquem aquí a Tradiling, a continuació.
La por ens vol fer creure que som illes però no, ens enganya. Germans en l’ànima, l’amor i la vida, hem rebut, tots nosaltres, el preciós regal de la llengua, delicat vehicle que ens aplega. Viatja de generació en generació, cada cop més enriquit del cor de cadascun i més buit de la vacuïtat del fingiment. I si les paraules tenen ja, elles soles, vida pròpia? Crec que sí. Ens esperen, joguinegen amb nosaltres, ara deixant-se agafar, ara no. Les busco, les empaito i em fan recórrer rere elles universos interns. M’hi vaig acostant, les sento. Primer un xiuxiueig, després ja es comencen a entendre. On les havia sentides abans? Potser les havia llegides? Però no, encara no, van massa vestides, complicades. Jo busco la nuesa de la simplicitat. Vull que, en filtrar-se pels raconets del meu cor, ja sia suaument o violentament, dolorosament o amb plaer, reneixin com el jove i senzill rierol que refresca al seu pas terres assedegades. Que no duguin res meu, llevat de l’amor, sense brutícia ni soroll. Que transmetin de cor a cor allò que és comú a tot home, allò que no ens discrimina i mai més no ens separarà. Que el lector no em recordi a mi, precisament a mi, amb les meves dèries o els meus encerts. Ans que, en sentir l’arribada petita d’aquest missatge universal, retrobi aquella harmonia de la flor i la pedra quan només eren pedra i flor. La que l’home tenia quan era molt més que home. I, deixant-se emportar de la música bella, balli, rigui, plori, enyori… Que sigui molt més, ell també, molt més que un home.
Ja fa molt que escric i tradueixo. Tanmateix, cap d’aquestes activitats mai no han estat el meu primer amor. No escric per a mi mateixa. No necessito escriure’m, jo; ja em sento a flor de pell. Escriure és la necessitat de la guspira que m’habita i que vol sortir i dur-se’m amb ella per buscar noves fronteres i trobar qui necessiti d’algú que li digui allò, precisament allò. Quin sentit té detenir-se a escriure podent, mentrestant, viure. No em caldria paper si la vida no se m’hagués endut tantes coses. Traduir em fa sentir el missatger de la guspira d’un altre, qui lluiti per obrir-li les portes vers nous horitzons. Per ser-ne capaç, abans, però, aquest foc m’ha hagut d’envair, captivar, transformar… Si no, no seria ell sinó jo, no el coneixeria prou com per transmetre’l amb fidelitat. I cada cop que deixo lloc a un altre en mi, renuncio a una petita part de les meves certeses, de les meves seguretats, del meu món restringit, tancat i personal. I això em causa combat i dolor. I finalment, plaer i plenitud. Sí: dolcesa de felicitat del text estimat, revisat, acabat, signat i lliurat. Justament perquè no som illes, ni màquines… ni tan sols només homes… Perquè vull, jo també, esdevenir molt més que només jo.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
