La tasca imprescindible iniciada pel llibre A un revolt de la sendera. Cinc poetes (Editorial Fonoll, 2021) té continuïtat en aquest Cortines d’alba primera. Cinc poetes (Editorial Fonoll, 2024). Els propòsits de fons són els mateixos a tots dos llibres: conèixer millor poetes que escriuen en català, donar-los veu perquè parlin de la seva vida i de la seva obra, oferir mostres dels seus poemes i contribuir a què rebin, escriptores i obres, una visibilitat merescuda.
Caterina Riba i Jaume Coll Mariné són responsables de l’edició d’ambdós llibres, que s’estructuren a partir d’entrevistes a les autores, acompanyades d’una selecció de poemes en cada cas. A Cortines d’alba primera trobem Antònia Vicens (1941), Marta Pesarrodona (1941), Rosina Ballester (1949), Montserrat Rodés (1951) i Teresa Pascual (1952).
Les poetes escollides tenen en comú haver nascut en un període d’onze anys que comença en la postguerra més ferotge i es perllonga durant la dictadura. Totes, per tant, tenen records lligats a aquesta època. Ara bé, la seva vinculació geogràfica les acosta a parles diverses, així com els seus orígens socials inclouen classes benestants cultes i famílies treballadores; entorns rurals en alguns casos, urbans en d’altres.
El format d’entrevista desplega un acostament a cadascuna de les poetes que no pot quedar més lluny de la lleugeresa. Les preguntes fan evident un treball previ minuciós i un coneixement rigorós de l’obra de cada autora. D’aquesta manera, les entrevistes segueixen un camí traçat amb cura i marcat per preguntes precises, que comença per aspectes biogràfics i continua per les interpretacions que fa cadascuna de les autores de la seva escriptura. Un dels grans encerts d’aquesta publicació és justament la naturalitat amb què es revela el trànsit entre l’experiència viscuda –prou diversa, com comentàvem– i la veu poètica individual.
Antònia Vicens, filla d’un pare pescador i contrabandista i d’una mare mestressa de casa, parla de la seva infantesa sense llibres a Santanyí. Vicens va destacar per la seva producció narrativa fins que l’any 2009, als 69, va publicar el primer recull de poemes, Lovely, que va marcar l’adscripció al gènere i una producció singular, radical en la llengua i en la reivindicació de la llibertat en tots els sentits.
Marta Pesarrodona va néixer a Terrassa, en el si d’una família amant de la lectura. La poesia de Pesarrodona està plena de cultura i també d’humanitat, amb el rerefons del seu compromís polític i feminista, i a l’entrevista deixa veure tots aquests aspectes, juntament amb el vincles intel·lectuals amb autors i autores que l’han acompanyada en la seva trajectòria.
Rosina Ballester pertanyia a una família extremament culta. La seva infantesa va transcórrer a Tarragona. Amb els seus primers poemes en castellà, va entrar en contacte amb el cercle del Café Gijón, a Madrid, i després va viure a Menorca. Tornada a Catalunya, va decidir que el català havia de ser la seva llengua de creació poètica, amb una obra que tracta de manera insistent aspectes vinculats amb el record de la infantesa, els traumes de família i el dol.
Montserrat Rodés recorda la Barcelona de la postguerra i l’escola religiosa on va estudiar. D’adolescent va acostar-se a l’escriptura, mentre treballava com administrativa a editorials i es formava per millorar el català. Formar part del món de l’edició va facilitar-li l’escriptura poètica, que es caracteritza per una singular tendència a l’abstracció crítica i rebel enfront la realitat.
Jaume Coll, Caterina Riba i Teresa Pascual
Teresa Pascual és originària del barri pescador de Gandia. Els estudis de filosofia van iniciar el seu camí intel·lectual. De fet, la seva obra fa servir el poema com a espai de pensament i de reflexió al voltant dels límits del llenguatge lligats als límits de la moral, sense deixar de banda la reivindicació de la matèria.
A Cortines d’alba primera. Cinc poetes s’obre la porta amb elegància i saviesa als mons poètics únics de cinc autores: cinc trajectòries vitals diverses que tenen en comú l’època, la llengua de creació i la tensió dialèctica inherent a ser dona i viure.
