Tradiling ha tornat de vacances!

Evocacions i equivocacions traductores des d’Istanbul…

Fa mal temps a Istanbul i decideixo agafar un bus turístic. És de la mateixa empresa que el de Barcelona. Connecto una gravació que, en castellà, m’explica aspectes dels llocs per on passem. Sistemàticament, fa servir el plural “otomanes” per “otomanos”, que és la forma espanyola correcta. Ignorància, doncs, de la llengua d’arribada, que cal conèixer tant o millor que la de partida.

Davant d’una font monumental, s’explica que va ser un regal de l’emperador alemany “Wilhelm II”, en lloc de l’adequat “Guillermo II”. L’espanyol, com el català i altres llengües, tenen la tradició secular de traduir, si n’existeix una versió en la llengua d’arribada, els noms de reis, papes i nobles (no els altres noms personals) i resulta estrany i petulant fer-ne servir les formes originals. Ignorància cultural i lingüística.

Tercera perla. En un moment donat, parlant de Turquia, se’ns recorda que va ser el lloc de naixença de “san Pedro de Tarsos”. Si ho sentís sant Pau, tornaria a caure del cavall. Sant Pere va néixer, pel que sembla, a Betsaida (Galilea, Palestina). Sant Pau, a Tars (“Tarso” en castellà, no “Tarsos”, que és grec), al sud de Turquia. Totes les llengües tenen, des d’antic, formes pròpies que adapten topònims estrangers (no diem “London” sinó “Londres”, per exemple). També resulta xocant, i petulant, no usar aquestes formes quan no estem parlant amb la llengua original. Altra vegada ignorància cultural i lingüística.

El bon traductor ha de tenir una cultura general àmplia i una cultura lingüística sòlida. I fer-se revisar per un nadiu les traduccions inverses.

Ramon Pinyol