Un cop més, malauradament, és notícia la mala feina feta per alguns “intèrprets” en l’àmbit judicial. En aquest cas, els intèrprets que havien de traduir del català al castellà les declaracions dels participants en el judici sobre l’assetjament al Parlament, que va tenir lloc a l’Audiencia Nacional a Madrid, tal com recollia aquesta notícia a La Vanguardia. Recordo haver assistit, fa ja ben bé una dècada, a una reunió amb la presència d’intèrprets professionals, advocats, jutges i representants de les universitats que imparteixen estudis de Traducció i Interpretació. En aquella reunió, totes les parts denunciaven la situació en què es trobaven els serveis d’interpretació en l’àmbit judicial, a causa del sistema de licitació que seguia l’administració, que prioritzava criteris econòmics per sobre de criteris de qualitat. Un dels jutges presents va dir que la llei establia que, si no es disposava d’un intèrpret professional, qualsevol persona que parlés la llengua que calia traduir podia fer-ne les funcions. Els jutges i advocats denunciaven que una possible mala traducció vulnerava el dret a la defensa dels encausats i podia tenir conseqüències gravíssimes. Els intèrprets, per la seva banda, denunciaven l’intrusisme professional de persones, òbviament no prou preparades, que treballaven per les minses tarifes que oferia l’empresa que havia guanyat el concurs públic. Això mateix denuncia també Josep Peñarroja, President de l’Associació de Traductors i Intèrprets Jurats de Catalunya en aquesta intervenció a RAC 1 . També podem sentir alguns dels errors comesos pels intèrprets de l’Audiencia Nacional. En aquesta ocasió, els diputats, cansats d’haver de corregir els traductors, van acabar declarant en castellà. Què deu passar quan només l’intèrpret domina (o no) les llengües de treball?
