Els refranys més usuals de la llengua catalana

Us heu demanat mai quins són els refranys que utilitzeu més sovint? O quins són els més populars arreu dels Països Catalans?

Quatre estudiosos de la paremiologia, la ciència que estudia els refranys, vinculats a la Universitat de Vic – Central de Catalunya i la Universitat de Barcelona, duen a terme l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana a fi de determinar quins són els més coneguts i usats de tot l’àmbit catalanoparlant.

Joan Fontana (UB, paremiòleg coneixedor de la llengua i cultura romaneses), José Enrique Gargallo (UB, expert en paremiologia romànica i investigador principal del projecte ParemioRom, “Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori”), Víctor Pàmies (lingüista, https://www.dites.cat/, especialitzat en paremiologia digital) i Xus Ugarte (UVic-UCC, especialista en traducció paremiològica) han ideat un formulari digital amb mig miler de refranys, que es pot descarregar des de l’adreça

https://www.refranysmesusuals.cat

Els quatre coordinadors al claustre de Lletres de la Universitat de Barcelona

El projecte, que s’inicià pel gener de 2014, pretén que les persones que emplenin l’enquesta, validin les entrades pel que fa a ús i coneixement (N= No el conec; S= Sí, el conec; U= L’utilitzo). Aquesta mostra de 500 refranys, classificats en quinze grups temàtics, parteix de la reelaboració de diversos estudis anteriors sobre la popularitat dels refranys, passats pel sedàs i la consulta a especialistes i bons coneixedors de les diverses zones i parlars de la llengua catalana, a fi que tots els territoris s’hi sentin representats.

Compten ara amb 832 enquestes (revisió de 5 de gener de 2015), de les quals 757 ja són introduïdes a la base de dades de l’estudi, i voldrien arrodonir-ho arribant a les 1.000, atès que aquesta és una xifra prou significativa per a poder extrapolar dades a partir de l’edat, el sexe i la procedència de les persones que hi han participat. Dels primers resultats de l’anàlisi, a l’espera de més enquestes, se’n desprèn que les zones amb més contribució fins ara han estat Barcelona i la comarca d’Osona i que el participant més gran va néixer el 1922 i el més jove el 2001. Una constatació addicional que no ha sorprès els investigadors és l’escassa participació dels joves per sota dels trenta o trenta-cinc anys. Alhora, hi ha diverses contribucions de persones que no tenen el català com a llengua materna, però amb un domini oral d’aquesta llengua prou elevat com per emprar o almenys reconèixer expressions idiomàtiques.

Les dites i els proverbis determinen el pòsit cultural d’un poble o d’una comunitat. Tots els parlants en coneixen i n’usen, més o menys sovint, en determinades situacions comunicatives. I els nous parlants també han d’aprendre, al costat dels rudiments gramaticals i el lèxic bàsic, un seguit d’expressions que juguen amb el llenguatge metafòric i figurat.

La pretensió és lligar la tradició d’estudis de “mínims paremiològics” (el conjunt bàsic de dites d’un grup de parlants) amb altres estudis semblants, com el Top ten de refranys catalans, que aprofiten les noves tecnologies per reformular-ne l’abast i el contingut d’una manera més eficient.

Cal dir que totes les persones participants rebran, en compensació, abans que es publiquin els resultats de l’estudi, un document en format electrònic amb el rànquing de refranys més votats i un refranyer temàtic digital amb els refranys continguts en l’enquesta editat especialment per a l’ocasió, amb il·lustracions de Jordi Beltran. Des d’aquesta tribuna animem doncs a que contribuïu a aquesta recerca universitària que es nodreix de la tradició refranyera i de les noves tecnologies.

Per saber-ne més del ressò mediàtic del projecte: