Per Lydia Brugué, professora de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
El dijous 6 d’octubre vaig anar a entrevistar la traductora literària i exprofessora de la UVic-UCC Núria Parés. Ara us explicaré la nostra conversa, però primer us he de dir que estem davant d’una persona realment excepcional. No només perquè ha traduït més de 150 llibres en 16 anys, sinó perquè és una dona amb un esperit gegantí, que fa les coses si el seu cor li ho demana, sense demanar res a canvi, sempre amb respecte i una gran professionalitat. Ara ho entendreu.
El dia abans de l’entrevista, parlàvem pel xat. Li comentava que a classe de traducció literària estàvem practicant amb un text que ella havia traduït al català. Li vaig dir quin fragment era, i al cap de pocs minuts rebia pel correu electrònic un escaneig d’aquelles pàgines. Es va oferir, a més, a venir a classe l’endemà perquè els alumnes li demanessin el que volguessin de la seva traducció. Desinteressadament. Amb tota la il·lusió i professionalitat del món. Evidentment, no vaig desaprofitar aquella oportunitat. L’endemà a les 9:20 h, la Núria entrava a l’aula, una mica tímida però ben feliç i il·lusionada, disposada a ser lloada, criticada constructivament i interrogada pels estudiants i per una servidora. Aquella hora i quart va ser fascinant, ja que la Núria va explicar anècdotes de tota mena. Estic segura que aquella classe “sorpresa” els estudiants no l’oblidaran mai.
I, per als qui no hi éreu, aquí us deixo la transcripció de l’entrevista que li vaig fer a casa seva a la tarda. Una trobada més distesa, si és possible; amb unes infusions fumejants com a testimonis; envoltades totes dues dels llibres que ha traduït. Ens hi hauríem estat una setmana sencera, parlant de la traducció literària, però tant la Núria com jo tenim altres obligacions i vam quedar que ja ens tornaríem a trobar un altre dia.
LB – Quan em vas passar el currículum, vaig al·lucinar. És el que t’he dit aquest matí. Ets una bèstia: com t’ho fas per arribar fins al 158 llibres traduïts en 16 anys? Com comences, i com et mantens com a traductora literària?
NP – Va ser per casualitat. Vaig decidir anar a Edicions 62, com si fos la cosa més fàcil del món, i per casualitat em van oferir traduir un llibre. Em van dir que l’estaven traduint a dues mans, i que el segon traductor els havia fallat. Havia de traduir dos o tres capítols, amb contracte però sense que aparegués el meu nom al llibre, i els vaig dir que sí. I vinga! Això sí, fins al cap d’un any no em van tornar a dir res. Llavors hi vaig tornar a anar i em va atendre una noia. I vaig sortir d’allà amb quatre llibres que vaig haver de traduir.
LB – Com t’organitzes quan passes de traduir un parell de capítols a traduir quatre llibres de cop?
NP – Em vaig espantar molt. Em va venir molta por. A més, en aquell temps una companya de facultat em deia que ella traduïa 20 pàgines al dia, i jo vaig pensar que no hi arribaria mai, a traduir tant! I ara en faig 20, 30, 40… les que faci falta.
LB – Dorms?
NP – Sí, haha.
LB – Quin màxim de llibres pots arribar a traduir al mateix temps?
NP – El màxim, traduint-los tots a estones, ha estat 3 llibres. Però llavors arriba un moment que barreges arguments i personatges. He de dir “prou” i centrar-me només en un. Quan l’acabo, llavors començo l’altre. Els tradueixo intensament. La revisió dels llibres sí que la barrejo. Vaig revisant a estones un, a estones l’altre. I ho faig a la nit. De dia puc traduir un llibre, i a la nit puc revisar un altre, i no passa res.
LB – I a part d’això, llegeixes per plaer?
NP – Sí, sí.
LB – Què t’agrada llegir? I traduir? No té per què coincidir…
NP – Per traduir, m’agrada tot. Però per llegir per gust, m’agraden molt la novel·la negra i els clàssics, com els de Jane Austen. Ara estic rellegint El llibre dels Baltimore, que en el seu moment em va agradar molt. I Jane Eyre ja me l’he llegit tres cops. I m’agrada combinar-ho, perquè amb els llibres d’ara s’aprèn molt llenguatge modern, però amb els clàssics hi ha molta cosa de fons. Jo penso que aprenc molt llegint.
LB – La professió de traductor implica curiositat, lectura i observació.
NP – Quan estudiava, venia una noia a la meva classe que va acabar la carrera sense haver llegit cap mai llibre. Jo penso… com ho pot fer, això? Com pot traduir si no s’ha llegit mai cap llibre? Per exemple, aquests dos llibres (Sense ales i Les ales d’Ícar) són de literatura fantàstica. I falta el tercer volum. Jo, aquests llibres, no me’ls hauria comprat mai perquè a mi no m’agrada la literatura fantàstica ni la ciència ficció. Però traduir-ho, en canvi, fa que aprenguis de tot. Potser no m’ho llegiré, però traduir-ho sí que puc.
LB – Amb la traducció literària fas una lectura diferent?
NP – Jo penso que sí. Traduir no té res a veure. Quan tradueixo un llibre, en el fons no gaudeixo de la lectura. És una feina. No estàs llegint.
LB – T’agrada llegir les teves traduccions?
NP – Hi trobo coses maques i coses lletges. I fa molta ràbia trobar-ne perquè penso: “Com pot ser que no ho veiessis?”. Ara ja està publicat i ja no pots tornar enrere.
LB – T’han criticat mai una traducció, els lectors?
NP – Amb Cinquanta ombres d’en Grey m’ho han dit molt, que trontolla per tot arreu. Es nota que hi ha massa mans en aquella traducció.
LB – Quatre traductors.
NP – I cinc en el tercer volum. I aquest me l’han criticat molt, molt. I en canvi n’hi ha d’altres que no, com aquest de La vídua, per exemple, que és bastant nou. Aquest té bones crítiques de la traducció. I això que amb la traducció no hi pensa ningú… Quan miro revisions de llibres per Internet, sempre diuen si estan ben escrits, no si estan ben traduïts.
LB – Si et toca traduir un llibre que és pèssim, tu com a experta en llengua, no pots decidir no traduir-lo? O fins i tot dir “no” a un llibre l’autor del qual no t’agrada gens? O ho agafes tot?
NP – Normalment ho agafo tot. A més, l’editorial ja fa una tria abans. L’editor ha dedicat unes hores a triar aquell llibre. Si després a mi no m’agrada un cop l’he traduït, no dic res.
LB – Com és la relació amb el corrector? És fàcil o és complicada?
NP – Complicada perquè tu tens una perspectiva. Has passat moltes hores pensant en una sèrie de paraules, i llavors ve un lector de fora i et diu: “No, això ho canviarem”. Però, amb quin criteri? És incorrecte? D’acord, si és incorrecte canviem-ho, però si és correcte… qui ha de prevaldre?
LB – Si no us poseu d’acord, qui guanya la batalla?
NP – L’editor. En casos en què no ens en sortim. Però vaja, això és en el cas que et passin les correccions. A mi fa poc temps que me les passen. Moltes editorials no ho fan. I això que és important tenir-les, per veure els propis errors.
LB – Suposo que els terminis de lliurament són molt ajustats. Això implica treballar nits i caps de setmana?
NP – Pràcticament tots els caps de setmana i alguna nit. Però em marco un horari laboral i intento seguir-lo. A mi dotze hores al dia no me les treu ningú. Especialment quan tradueixo cap al català: aquestes traduccions a vegades van una mica a remolc del castellà, i els terminis són més ajustats. Últimament, la majoria de traduccions tenen el termini ajustat, n’hi ha poques que es puguin fer sense presses. Llavors has de calcular si tradueixes sola o has de compartir la traducció.
LB – Tu vas treballar com a docent a la UVic-UCC ensenyant, entre altres coses, traducció literària. Què volies transmetre als estudiants quan ensenyaves la teva professió? Què els recomanes?
NP – Que se n’han de tenir moltes ganes. T’ha d’agradar molt llegir, la literatura, els llibres. Perquè és una traducció molt creativa i, si no en tens ganes o no t’hi dediques, no funciona. I és molt esclava. Mira, ara estic de vacances, però divendres em van passar les correccions d’un llibre, per a dilluns. Què havia de fer? Doncs em vaig passar el cap de setmana treballant. No puc dir que estic de vacances. Potser en faig una setmana a l’any. És un sacrifici.
LB – Però tu no canviaries la teva professió. Ni de branca de traducció.
NP – No. He traduït memòries per a empreses en què cobrava el doble i treballava menys hores, però no m’interessen. No gaudia el que gaudeixo ara amb els llibres.
LB – I el goig que fa arribar a casa i veure tots aquests llibres dels quals tu ets la traductora.
NP – Sí. Arribo a casa i penso: “Que mono!”. És una satisfacció. Vaig a la llibreria i miro si hi ha les meves traduccions. Fa molta il·lusió.
LB – Felicitats, Núria, per la feina ben feta. I moltes gràcies per dedicar-me el teu temps.
NP – Gràcies a tu, Lydia. Ha estat un plaer.
- Una càpsula de traducció ben roent - 19.01.2024
- Andreu Febrer Literary Translation Prize 2023 - 27.04.2023
- XIII Congreso de la Asociación Nacional de Literatura Infantil y Juvenil - 20.10.2022
