Entrevista a Lídia Ribalta

Lídia Ribalta

Conversem amb Lídia Ribalta, 6 anys com a advocada mercantilista en un prestigiós bufet de Barcelona i estudiant del grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades des de l’any passat: una professional que aspira a alguna cosa més que a un futur només brillant.

Quines tasques acompleixes actualment al bufet?

Fa 6 anys que exerceixo com a advocada mercantilista, i en fa més de 5 que treballo en el mateix bufet. Des de fa uns quants anys, el meu equip i jo oferim assessorament en l’àmbit de l’emprenedoria. Atenem i acompanyem emprenedors en el desenvolupament de la seva idea de negoci i d’empresa.

Què et reporta aquesta feina personalment?

La tasca d’advocat mercantilista en aquest àmbit és molt interessant perquè coneixes gent inspiradora, que té projectes que els apassionen, gent que inventa coses que no haguessis imaginat mai i que mostren una capacitat d’innovació extraordinària. De fet, m’he inspirat una mica en ells per fer el pas cap al món de la traducció.

Quanta feina relacionada amb la traducció es genera en un bufet de les característiques de Roca Junyent?

La traducció hi té un pes important perquè nosaltres tractem amb clients estrangers o que tenen inversors estrangers i treballem amb documents que no son en català o en castellà, però jo no em dedico a la traducció al despatx. Tenim un servei contractat. Ara bé, és cert que moltes vegades acabem redactant nosaltres directament els contractes en un altre idioma o acabem fent nosaltres mateixos les traduccions si per les característiques de l’encàrrec ens és més pràctic. En aquest sentit, des que vaig començar a exercir com a advocada, com que el dret mercantil té una vessant internacional molt important, sempre he estat molt acostumada a treballar amb documents legals escrits en llengües estrangeres.

Tot i l’interès de la teva feina i la seva relació amb les llengües, et planteges un canvi d’aires?

Sí. Les llengües sempre m’han agradat. De fet, des de ben joveneta ja em plantejava estudiar traducció. En el seu moment ho vaig descartar perquè tenia la idea que calia dominar les llengües estrangeres com un nadiu. El que he après a la carrera és que el més habitual en traducció és que la llengua d’arribada sigui la teva llengua materna; aquesta és la que tot traductor ha de dominar a la perfecció (tot i que, evidentment, cal tenir un domini excel·lent de les llengües de sortida). Això m’ha donat una perspectiva més positiva de la disciplina. També he tingut la sort de coincidir a la carrera amb una professora que, havent vist la meva feina, m’ha animat a fer el pas, i això m’ha donat una alenada d’il·lusió i molta seguretat.

Què esperes d’aquest nou enfocament?

Espero poder arribar a guanyar-me la vida fent el que m’apassiona. Trobo molt interessant poder combinar la meva vocació, que són els idiomes, amb els coneixements jurídics que he anat adquirint durant tots aquests anys d’exercici de l’advocacia. Crec que és fonamental tenir un bon coneixement de la temàtica dels textos per poder fer un correcte traspàs del contingut d’una llengua a una altra. Això és especialment rellevant en l’àmbit jurídic, en què hi ha drets i obligacions en joc. Crec que la formació com a jurista pot ser un valor afegit important.

Quins factors has valorat abans de donar el pas?

Fer el pas és complicat, però hi estic decidida. He de reconèixer que em fa respecte perquè significa renunciar a una relativa estabilitat laboral i econòmica que a partir d’ara ja no hi serà. M’agrada la seguretat i realment la decisió va ser molt difícil de prendre. Però va arribar un moment en què vaig considerar que s’havien alineat massa circumstàncies favorables com per deixar passar l’oportunitat. Recordo que quan vaig comunicar al meu cap que deixava la feina vam tenir una conversa molt emotiva, i em va dir: “quan em parles del teu projecte et veig brillar tant els ulls que això em diu que has de fer el pas”. És el moment.

La Lídia m’explica que ja té el disseny del web encarregat, i mentre m’ensenya a través de la web-cam una de les targetes acabades d’imprimir, constato que, efectivament, li brillen els ulls.