Albert Beteta
L’Albert Beteta, exalumne de la UVic-UCC, acaba de publicar la traducció del llibre Dràcula. La novel·la i la llegenda. El llibre és un assaig sobre la novel·la Dràcula de Bram Stoker i el mite del vampir folklòric. Aprofitem l’efemèride per preguntar l’Albert sobre la seva experìencia professional.
Què has fet després dels estudis?
Vaig llicenciar-me a la UVic-UCC ara fa dos d’anys. Durant la meva etapa universitària vaig treballar a dues empreses com a becari durant els dos últims cursos de carrera; en acabar, vaig cursar un postgrau de correcció, i poc després vaig trobar feina.
Vas trobar feina de seguida?
Mentres feia el postgrau, vaig treballar com a professor de classes particulars en acadèmies i fent feines esporàdiques com a traductor freelance, i a banda d’això també tenia un «passatemps» que em feia estar molt ocupat: la traducció d’un llibre. Les feines que he obtingut m’han arribat gràcies als currículums que vaig enviar a les empreses de traducció, a través de coneguts i gràcies a les pràctiques que vaig fer com a becari.
I ara?
Per sort, una de les empreses en les quals vaig treballar mentre estudiava em va oferir feina, i ara fa un any que treballo en una empresa de traducció jurídica en la qual de tant en tant també fem projectes de traducció publicitària.
Explica’ns el llibre que has traduït.
Durant el darrer curs de carrera havia cursat l’optativa de traducció literària, en la qual per aprovar calia traduir un llibre en anglès que mai no hagués estat traduït ni al català ni al castellà. Un dels motius pel qual vaig decidir estudiar traducció era tenir la possibilitat de traduir llibres; per tant, em vaig prendre l’assignatura molt seriosament. Quan la vaig acabar, vaig contactar amb l’escriptor, qui va veure amb molt bons ulls la meva proposta de traducció al català, i a partir d’aleshores vaig dedicar tot el temps possible a acabar la traducció i a buscar un editor interessat a publicar-lo. Vaig fer una cerca de totes les editorials que publicaven llibres en català. Vaig destriar totes les que podien arribar a tenir interès pel llibre i m’hi vaig posar en contacte. Després de contactar amb moltes editorials, i que algunes s’interessessin pel llibre però el rebutgessin, finalment l’editorial Gregal va expressar el seu interès en aquest projecte. Finalment, després de presentar-los el pressupost i negociar el preu i els terminis de la traducció, aquesta editorial va decidir apostar per l’obra. Aleshores vam patir un contratemps, i és que jo tenia traduïda la segona edició i va resultar que n’hi havia una tercera traduïda deu anys més tard farcida de canvis. Això va suposar un volum de feina molt gran que s’havia d’enllestir en dos mesos, però finalment, per sort, vaig ser a temps d’introduir els canvis i el llibre es va poder presentar recentment a La Setmana del Llibre en Català, amb participació del professor, antropòleg i escriptor David Estrada.
Vas tenir dificultats a l’hora de traduir?
Al llarg de la traducció vaig comptar amb l’ajuda de molta gent —amics, col·legues familiars, professors, etc., uns més experts que els altres— a qui vaig consultar infinitat de petits i grans problemes relacionats amb la traducció i les temàtiques que tractava l’obra, que eren moltes i molt diverses. Davant d’una traducció tan extensa sorgeixen tota mena de dubtes, i tothom hi pot aportar el seu gra de sorra d’una manera o altra. L’experiència que vaig guanyar en traduir les 100 primeres pàgines del llibre durant l’assignatura de la carrera, en què vaig tenir com a tutors Miquel Pujol i Montse Vancells, va ser molt profitosa. En el moment de fer el pressupost i negociar amb l’editorial vaig comptar amb l’assessorament de Maria Rosich, traductora literària i aleshores professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. En darrer lloc, i per sort, l’autor es va mostrar molt col·laborador sempre que vaig tenir dubtes sobre què havia volgut dir en certes frases.
Com planteges el teu futur?
En el futur, vull seguir guanyant experiència a l’empresa on estic i espero poder dedicar-me algun dia a la correcció i a altres tipus de traducció, a banda de la jurídica i publicitària. També espero poder seguir fent projectes de traducció literària, ja que és el que sempre havia volgut fer i he gaudit molt de la meva primera experiència.
Tens algun consell per als estudiants recentment graduats?
Que es fixin un objectiu de traducció concreta i que siguin persistents quan busquin feina. Tard o d’hora n’acabes trobant. Al començament sempre és complicat però sempre n’acaba sortint, de feina.
