Francesca Bartrina
El final de curs acadèmic és un bon moment per mirar cap endavant i cap enrere. El canvi de rutines ens fa prestar atenció al viatge de la vida i l’escenari canviant. Amb el pas dels anys, acumulo records i trobo a faltar molta gent.
El divendres va fer set anys de la mort de Francesca Bartrina. Personalment, he marcat l’anniversari tot reeditant una traducció d’una poesia de Christina Rossetti. És tot un atreviment traduir poesia cap a una llengua estrangera però l’ocasió ho mereix. Rossetti va morir de càncer de pit, com la Francesca.
Remember me when I am gone away,
Gone far away into the silent land;
When you can no more hold me by the hand,
Nor I half turn to go yet turning stay.
Remember me when no more day by day
You tell me of our future that you plann’d:
Only remember me; you understand
It will be late to counsel then or pray.
Yet if you should forget me for a while
And afterwards remember, do not grieve:
For if the darkness and corruption leave
A vestige of the thoughts that once I had,
Better by far you should forget and smile
Than that you should remember and be sad.
Christina Rossetti
Recorda’m quan ja no hi sigui
Quan hagi anat cap al silenci llunyà
I ja no em puguis agafar la mà,
Ni jo, amb gest d’anar, em detingui.
Recorda’m quan dia i nit
El futur ja no em puguis explicar
Tan sols recorda’m, és clar
Serà massa tard per compartir.
Però si m’oblidessis un moment
I després em recordessis, no lamentis.
Tot i el temps i la foscor, amb que mantinguis
Algun dels pensaments que abans tenia,
Millor és oblidar-me somrient
Que recordar amb malenconia.
Richard Samson
El passat 9 d’abril El 9 Nou va publicar una secció monogràfica de record de la Francesca, redactada per Mireia Marco i Rebeca Molero, dues estudiants de Periodisme de la UVic. Amb permís del diari, republiquem el seu article aquí.
Clica la imatge per descarregar el text sencer (pdf).
Encara mantenim un llibre de records de la Francesca, que es pot consultar (i fer servir) des del menú de la dreta de Tradiling.
