Audre Lorde (1980), foto de K. Kendall
Recentment s’ha publicat en català el llibre Els diaris del càncer de l’escriptora i activista nord-americana Audre Lorde (Nova York, 1934 – Saint Croix, 1992), un referent tant dins el panorama literari del segle XX com dins els moviments feministes. Lorde, que es definia a si mateixa com a dona, negra, lesbiana, guerrera i poeta, va lluitar tota la seva vida per trencar el que ella anomenava “la tirania del silenci”.
Va fer sentir la seva veu i va obrir espais perquè altres persones també poguessin fer-ho. Va denunciar tota classe de violències sistèmiques i, quan l’any 1978 va ser diagnosticada amb càncer de mama, va decidir publicar un llibre sobre l’experiència d’una malaltia que fins llavors havia estat tabú. Es tracta d’una amalgama d’entrades de diari, reflexions personals i conferències que feu sobre aquesta qüestió, en què posa de manifest la dimensió política entorn de càncer de mama i, ben especialment, sobre la reconstrucció de pit. Una petita joia d’una extraordinària força poètica en què l’autora, relatant com afronta la pròpia mort, ens ofereix eines per encarar la vida de manera conscient.
He tingut el plaer de traduir aquest llibre de l’anglès al català per a Cal·lígraf, una petita editorial establerta a Figueres, amb un equip entusiasta i molt curós, on jo ja havia publicat un parell de llibres (Capvespres de foc i de grana i El santo). Algunes de les dificultats de traducció van ser trobar el to dels diversos textos, de natura molt diversa, mantenir l’aparença d’oralitat —i alhora la textura poètica— i també trobar la paraula adequada per traslladar al català alguns termes anglesos, com ara bé “dyke”.
Quan vaig enfrontar-me al repte, vaig descartar “gallimarsot” de seguida perquè volia una llengua viva i actual i “lesbiana” perquè es tracta d’una paraula normativa, de registre estàndard, que aplanava completament la traducció i amb la qual es perdien matisos.
Llavors vaig contemplar la possibilitat de fer servir “tortillera” o “bollera”, amb una clara preferència pel segon perquè és un terme que, com “dyke”, va sorgir com a insult però que s’ha reapropiat el col·lectiu pretesament escarnit. “Dyke” i “bollera” són del mateix registre i han fet el mateix recorregut, però, inicialment, aquesta opció de traducció em va provocar reticències perquè és una paraula procedent del castellà. Em vaig plantejar de catalanitzar la grafia, com s’ha fet amb “gai”, però “bullera” només recolliria la pronúncia del català oriental.
La paraula “bollera” apareix a l’ésAdir (com a ús informal) i en el glossari de Feminismes i diversitat sexual i de gènere de l’Ajuntament de Barcelona i és també el terme utilitzat per activistes d’expressió catalana, com Bel Olid. La meva decisió final va ser fer servir “bollera”, sense cursiva, perquè per mi no es tracta d’una paraula castellana sinó de la paraula catalana (l’única?) que equival a l’anglès “dyke”.
