Sovint els conceptes d’interculturalitat i diversitat es fan servir com a sinònims i no ho són. La interculturalitat com a disciplina estudia els diferents valors de les cultures i els comportaments que en sorgeixen, i la diversitat o inclusió social té l’objectiu d’assegurar la participació social de col·lectius com ara les minories ètniques.
La UNESCO ha publicat recentment un document de reflexió i anàlisi de les polítiques socials en societats multiètniques i fa una crida per trobar noves respostes polítiques a la diversitat.
La interculturalitat neix a mitjan s. XX als EUA de la mà de sociòlegs i antropòlegs. La formació en interculturalitat s’adreça sobretot a executius d’empreses i diplomàtics amb la finalitat de facilitar la comunicació entre individus de cultures diferents. El concepte de diversitat o inclusió social arrenca dels moviments socials dels anys 60 als Estats Units.
Ambdues tendències tenen punts forts i punts febles, però sembla força evident que, en el context econòmic global actual i amb l’increment dels moviments migratoris (d’estudiants, de gent del món de l’empresa i de refugiats), tant les institucions com les empreses i els qui dissenyen les polítiques socials s’han de plantejar una estratègia que combini aquestes dues tendències i incorpori noves estratègies perquè els individus puguin interactuar amb les diferències.
Podeu llegir més sobre el tema clicant aquí.
- Per una Europa multilingüe - 25.03.2015
- Wordnik - 03.04.2014
- Interculturalitat versus Diversitat - 04.07.2013
