La nova gramàtica normativa, tot un repte!

Al novembre del 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la nova gramàtica normativa, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). L’obra representa un punt d’inflexió per als professionals de la llengua (professors, traductors, periodistes, etc.), però ens volem centrar especialment en la incidència que té en els professionals de l’assessorament lingüístic.

En primer lloc, cal subratllar que l’anterior referència normativa datava del 1918 (Gramàtica catalana, Pompeu Fabra). És evident que, en els prop de cent anys que separen les dues obres, la llengua ha evolucionat molt i els estudis lingüístics, també. D’altra banda, la que era considerada com la gramàtica normativa i oficial fins a la publicació de la GIEC era una obra especialment breu, de només 135 pàgines. L’objectiu de Fabra en la gramàtica del 1918 era fixar uns principis normatius bàsics, i per això no hi va abordar les grans qüestions de sintaxi que havien de preocupar als lingüistes al llarg d’aquests cent anys, ni altres aspectes que ell mateix no veia prou madurs o consolidats. Per tant, la primera diferència, i la més evident, entre les dues obres és l’extensió, ja que la GIEC és un volum que excedeix les 1.400 pàgines.

La Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC és important no sols per la gran quantitat de fenòmens que tracta, sinó també, i aquest és un aspecte que volem remarcar especialment, per la flexibilitat amb què qualifica el fet lingüístic. De fet, la GIEC és una gramàtica especialment innovadora en l’admissió de la variació, tant dialectal com social o funcional. Ja s’ha dit prou vegades, però no deixarem de remarcar-ho aquí, que al llarg de les 1.400 pàgines de la GIEC enlloc no apareix l’adjectiu correcte (ni incorrecte). A l’hora de qualificar un fet lingüístic aquesta gramàtica demana tenir en consideració el registre del text on s’inscriu el fenomen, el nivell de formalitat de la situació comunicativa, etc. Per això, la terminologia emprada a la GIEC per jutjar una construcció o estructura és de l’estil de adequat, admissible en un registre informal, propi d’un àmbit restringit, entre altres fórmules.

Així doncs, en certa manera, el professional de la correcció de textos no ho té fàcil amb la GIEC, perquè haurà de decidir en cada text que corregeixi si una determinada expressió o estructura és apta en aquell context. En altres paraules, la GIEC no imposa una norma, sinó que mostra una diversitat de solucions que caldrà saber triar en cada cas segons aspectes com la varietat i el registre. Per tant, requereix del corrector un coneixement ampli que li permeti decidir adequadament.

Perquè us feu una idea de què volem dir quan parlem del caràcter flexible de la norma, a continuació us en posem un parell exemples.

Una de les normes anteriors a la GIEC que més costava d’assimilar entre els parlants de la llengua era l’anomenada caiguda de la preposició: si un verb que regia preposició (renunciar a) anava seguit de la conjunció que, la preposició s’havia d’eliminar (La Maria renuncia que la promocionin a sub-directora general). Aquesta norma s’havia d’aplicar sempre i en qualsevol context, malgrat que la majoria de parlants del català haurien mantingut aquesta preposició en la majoria de situacions, de manera natural (La Maria renuncia a que la promocionin…). No obstant, la GIEC ha flexibilitzat aquesta norma, que ara anomena elisió de la preposició, i actualment el contacte de la preposició amb la conjunció que és acceptable “en registres informals i en els estils pròxims a la llengua espontània” (GIEC, p. 1001-1005). Per tant, el corrector o correctora d’una sèrie per a la televisió podrà utilitzar aquesta estructura tranquil·lament, però no ho podrà fer el professional que corregeixi una acta de reunió del Col·legi d’Advocats, per posar un exemple.

Un altre cas on la norma ha canviat i ha permès una aplicació més flexible és en la combinació de pronoms l’hi, quan representa el datiu indirecte (li) i l’acusatiu de tercera persona del singular (la). Abans de la GIEC aquesta combinació era considerada sempre incorrecta, mentre que ara ja és possible utilitzar-la fins i tot en registres formals, al costat de la combinació tradicional la hi, que continua sent l’opció preferible. Així, si en la frase Donaré la bona notícia a l’Arnau fem la substitució pronominal, tant podem utilitzar la solució la hi donaré com l’hi donaré (GIEC, p. 205-213).

Saber totes les novetats que incorpora la GIEC respecte de la Gramàtica de Fabra vol moltes hores, tenint en compte l’extensió de l’obra. Per això, presentem breument alguns recursos que han vist la llum en els dos últims anys i que faciliten l’accés a la nova gramàtica.

En primer lloc parlarem de les fitxes sobre la nova gramàtica que s’han incorporat al cercador de l’Optimot. A continuació comentarem la guia pràctica de Jordi Ginebra que porta per títol La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (2017) i, finalment, presentarem el manual de Neus Nogué La nova normativa a la butxaca: l’ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana, principals novetats (2018). Cadascun d’aquests materials té un enfocament particular i cada corrector o assessor haurà de valorar quin s’adequa més a les seves necessitats en cada moment.

Des de l’aparició de la GIEC el 2016, el servei de consultes lingüístiques Optimot ha anat incorporant progressivament els canvis normatius al cercador, de manera que actualment disposem d’unes 130 fitxes actualitzades segons la GIEC. Si les volem trobar totes, només cal que escriguem al quadre de text “nova gramàtica”, entre cometes, i ens apareixeran aquests continguts, explicats de manera concisa i didàctica. L’etiqueta “nova gramàtica” en una fitxa ens permet identificar ràpidament que la qüestió que consultem s’ha modificat amb la nova normativa.

A l’Optimot, una altra manera de consultar directament quins aspectes han canviat arran de l’aparició de la GIEC és cercar a l’espai dedicat a la nova gramàtica i ortografia. Aquí, hi podem fer cerques seleccionant un apartat (morfologia, sintaxi, etc.) o bé un tema (morfologia verbal, preposicions per i per a, complement directe, etc.).

Les fitxes de l’Optimot sobre la nova gramàtica ofereixen informació sobre els registres i parlars en què una forma o construcció són adequades i estan expressades d’una manera molt clara i entenedora, però tenen la limitació que no remeten a les pàgines de la GIEC on es localitza l’explicació completa d’aquell fet lingüístic.

Pel que fa a La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica, del professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Ginebra, hi trobareu respostes esquemàtiques, però amb exemples i amb la referència a les pàgines de la GIEC, sobre les qüestions que creaven més dubtes entre els professionals de la llengua: quins fenòmens que fins al 2016 estaven condemnats, encara que no sempre fos de manera oficial, han estat admesos a la GIEC? I quins aspectes, tot i haver estat sovint objecte de debat, no han canviat en la GIEC respecte de la normativa fabriana? Aquests i altres dubtes s’aborden fent atenció especial a la llengua estàndard. Per això, que ningú no s’estranyi de trobar en la guia de Ginebra els adjectius correcte i incorrecte, malgrat que, com ja hem explicat més amunt, no s’utilitzen a la GIEC: són simplificacions de l’autor per referir-se en concret a construccions i usos adequats o inadequats a la varietat dels registres formals.

També la professora Nogué, de la Universitat de Barcelona, s’ha endinsat en les més de 1.400 pàgines de la GIEC per resumir-la i fer-la així més accessible. El resultat és La nova normativa a la butxaca: l’ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana, principals novetats, 157 pàgines de paper, editades per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que contenen una selecció de les novetats normatives, tant si són modificacions de la norma anterior com si són incorporacions noves, amb exemples i remissions a les pàgines de la GIEC. Aquesta obra, que no sols tracta dels canvis de la GIEC, sinó també dels “retocs” sobre ortografia fets per l’IEC el mateix any 2016 (els accents diacrítics, la duplicació de la r en determinats compostos, l’apòstrof, etc.), destaca per la claredat expositiva i per l’acurada edició d’uns continguts que no són precisament senzills ni planers.

Les tres eines ressenyades aquí poden ser la porta d’entrada a la GIEC per a l’assessor lingüístic, atès que hi trobarà la informació presentada d’una manera molt més sintètica i accessible que no pas al volum de l’Institut d’Estudis Catalans. No obstant, això no l’eximeix del treball de flexibilitat que li proposa la gramàtica: el de cercar sempre la solució adequada en funció del context. Un treball que, sense dubte, requereix un cert procés d’aprenentatge i aclimatació i, probablement, una formació específica.

—

Mariona Ferret i Laia Terricabras són professionals en el camp de l’assessorament lingüístic i professores col·laboradores de l’assignatura Correcció de textos i assessorament lingüístic del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC / UVic-UCC.