Roses de Sant Jordi (commons.wikimedia.org)
Bona diada! Escric aquestes línies el 23 d’abril però la publicació de l’article tindrà lloc uns dies més tard.
A Catalunya el 23 d’abril celebrem el dia del llibre i de la rosa, el Dia de Sant Jordi, festa popular i reivindicativa des dels temps de la Renaixença del segle XIX, amb arrels molt més antigues. L’any passat, durant el primer confinament, la festa al carrer es va perdre. Ara, amb mesures més laxes, la gent ha tingut ganes de recuperar la celebració i la tradició. Com no pot ser d’una altra manera, aquesta festa té diversos significats i per a tots els gustos.
Per a la gent, és sobretot una festa popular, un dia especial, el “dia dels enamorats”. Per això, és un dia d’esperances, de petits detalls, de sorpreses i de molt amor. Segurament, és el dia laboral més festiu de tot l’any.
Per al sector editorial és un tipus de Black Friday del paper. Un èxit de vendes el dia de Sant Jordi serà un èxit de vendes de tot l’any. Més recentment, aquest fet ha assolit encara més importància pel canvi d’hàbits de lectura de les persones. En general, ja no comprem llibres com abans. Gran part del que llegim ens arriba als ulls en una pantalla, no pas en paper. Per tant, Sant Jordi és un dia per reivindicar els llibres.
Per al sector de la floristeria és d’importància semblant. Una gran part de les flors tallades que es venen a Catalunya al llarg de l’any es venen el 23 d’abril. Aquest any es calcula que s’han venut uns 4 milions de roses, un nombre considerable però només la meitat d’un any pre-Covid. Els centres autòctons de producció de roses reclamen la compra de flors de kilòmetre zero, redoblant els motius de celebració i reivindicació.
Altres sectors reclamen una flexibilització i renovació dels costums. Les dones també llegeixen! I els homes també podem ser sentimentals! També hi ha propostes de reescriptura de la llegenda de Sant Jordi per fer-la més inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Aquest fet pot ser especialment sensible a les escoles.
Les roses es poden triar de diferents colors, per a totes les preferències, multiplicant les possibilitats de missatge i de venda. Entre d’altres:
- rosa vermella o granat: amor tradicional
- rosa groga: independentisme (des de l’any 2017)
- rosa blanca: homenatge als serveis sanitaris (aquest any)
El 23 d’abril també és diada per altres raons. En sentit religiós, evidentment és dia del santoral: Sant Jordi, San Jorge, Saint George. El cult a Sant Jordi, un màrtir de llegenda del cristianisme primitiu del Mediterrani Oriental, es va estendre per tot Europa, diuen, com a conseqüència de les creuades de l’Edat Mitjana a Terra Santa. A més de representar Catalunya, avui dia Sant Jordi representa Aragó, Anglaterra, Etiopia i Georgia, entre molts altres països, regions i ciutats.
Més recentment, l’any 2010 la ONU va decidir promoure el multilingüisme mitjançant la creació de diades per a les sis llengües de treball de l’organització:
- anglès: 23 d’abril. Mort de Shakespeare (1616).
- àrab: 18 de desembre. Aprovació de l’àrab com a llengua de treball de la ONU (1973).
- espanyol: 23 d’abril. Enterrament de Cervantes (1616).
- francès: 20 de març. Aniversari de la fundació de la Organisation internationale de la Francophonie (1970).
- rus: 6 de juny. Naixement de Pushkin (1799).
- xinès: 20 d’abril. Homenatge a Cang Jie, creador dels caràcters de xinès (fa milers d’anys).
Arribats aquí, la meva opinió és que hi ha una certa explotació excessiva d’aquests dies de finals d’abril! I per acabar de rematar la jugada, l’any 1995, la UNESCO va establir el 23 d’abril com el «Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor».
Un dels resultats de tanta celebració superposada és una cacofonia de l’espai públic, sigui al carrer, als mitjans o en línia, com si tothom estigués cridant l’atenció a la vegada per al seu tema. Quan ens dirigim a persones de la nostra comunitat cultural i lingüística, no passa res, però quan transitem per espais compartits, ens podem trobar amb alguna sorpresa.
Balcons a Sant Martí de Centelles
A l’espai públic ens hem acostumat a l’anomenada política de balcons. Antigament la gent treia banderes els dies festius, però ara ja ens acompanyen tot l’any, i no ho veiem estrany.
En altres situacions podem escollir quin espai mirar i a quins elements visuals. És el cas de les telenotícies, notòriament diferents a les diverses emissores. També es dona aquesta circumstància a les pàgines web, com ara la Wikipedia. Les versions en català i castellà poden ser força diferents:
Una cosa semblant passa a Twitter, on podem escollir quines piulades seguim. En aquests casos, com a la Wikipedia, podem escollir quin contingut volem consultar.
També ens podem trobar amb sorpreses, com ara a la pàgina inicial de Google el 23 d’abril. Google publica doodles commemoratius amb relativa freqüència i mostra aquestes creacions al públic en funció del lloc des del qual s’obre la pàgina.
El 23 d’abril van difondre un homenatge a la lletra Ñ a Espanya, Estats Units, els països de Llatinoamèrica on es parla espanyol i les Filipines.
El mateix dia es va difondre un doodle noucentiste sobre Sant Jordi, però només al Regne Unit:
Allà Saint George només s’associa amb Anglaterra. És de suposar que, de la mateixa manera que algunes persones es podrien molestar per la Ñ, altres es podrien sentir ofeses per la celebració del nacionalisme anglès.
Però encara no hem acabat! El mateix dia a Turquia Google va difondre un doodle per celebrar el Dia de la Sobirania Nacional i de la Infància 2021, una festa molt important al seu calendari estatal:
Tot i la intenció pluralista de Google, i certa atenció a la diversitat, prevalen els símbols dominants. L’espai públic en línia està disputat i discutit com els balcons i els carrers. Qui més, qui menys, tothom té motius per celebrar el 23 d’abril, però és possible que els seus interessos no es vegin reflectits al seu entorn.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
