En acabar una reunió d’Endrets, març 2022
El dissabte passat va morir inesperadament el professor de la UVic-UCC recentment jubilat, Llorenç Soldevila. Vaig tenir la sort de coincidir amb ell al llarg de l’última etapa de la seva vida, aquests 15 darrers anys que va dedicar a la preparació i publicació de l’obra monumental Geografia Literària dels Països Catalans. Aquest text, que és un record personal d’en Llorenç, podria tenir interès per a tercers que ja coneixen el seu perfil acadèmic però no saben de les seves aventures amb el món tecnològic.
Tornant uns 20 anys enrere, vàrem coincidir fent classe a la mateixa carrera de Traducció i Interpretació, quan en Llorenç va aterrar a Vic. Membres de departaments diferents, no ens veiem de fet més que pels passadissos. En principi, érem dues persones que no havíem de treballar junts però, ves per on, la casualitat ens va portar a conèixer-nos millor i col·laborar de manera intensa durant un llarg període.
L’any 2008 en Llorenç buscava ajuda per crear una versió web del primer volum de la Geografia Literària, dedicat a les “Comarques barcelonines”. Intuïa que la informàtica podria servir d’aparador i pal de paller del projecte, però no sabia com. En aquell moment, coses de la vida, exercia jo de cap de l’Àrea TIC de la UVic. Així va ser com en Llorenç em va venir a veure per demanar consell i vaig quedar intrigat per les possibilitats i l’ambició del seu projecte. Vàrem començar a celebrar reunions amb certa regularitat, ampliant l’equip amb la incorporació del programador Jordi Romero, de l’empresa Tuàtara de serveis informàtics, sota la direcció de l’Albert Baucells, i amb l’ajuda d’en Raymond Lagonigro. L’Antoni Uix, a les hores gerent de la UVic, va facilitar el contacte d’en Llorenç amb la Fundació Banc Sabadell, la qual cosa va donar lloc a un finançament inicial per avançar en la creació del portal Endrets.
I així va ser. El portal Endrets.cat, un projecte pioner que continua en funcionament, és a grans trets a dia d’avui el mateix web que va sortir l’any 2010, crescut amb les aportacions d’en Llorenç i de moltes altres persones, entre elles docents i estudiants. Endrets és dipositari de totes les seleccions de la dotzena de llibres de la Geografia Literària, i inclou un fons multimèdia, de so, imatge i vídeo, que complementa els continguts dels llibres.
Cal dir que, a més dels seus altres mèrits, en Llorenç va ser un gran fotògraf. Gairebé totes les fotos d’Endrets són obra seva. Els indrets de la Geografia Literària impliquen un treball de camp minuciós. Recordo una sortida amb en Llorenç al castell de Sant Martí de Centelles perquè havia triat un text de Rusiñol (“Donem la volta a la muntanya pujant sempre…”) i volia afegir-hi unes fotos. En aquella ocasió no vàrem arribar a dalt perquè veia el camí massa arriscat. Segurament, i és un cas singular, en Rusiñol no valia aquest sacrifici! És una de les poques vegades que vaig veure en Llorenç desistir d’un objectiu marcat.
Durant aquests anys he fet d’assessor tècnic personal d’en Llorenç, explicant-li per telèfon com fer anar les pantalles de gestió de Google Drive i del sistema de gestió propi d’Endrets, un paper que he cedit més recentment al seu fill Roger. Per a en Llorenç les eines informàtiques eren un misteri però insistia perquè no podia afrontar una obra tan immensa sense recórrer a la tecnologia.
L’ambició i l’abast de l’obra d’en Llorenç queda evident. Aquest projecte avançava gràcies a la seva energia i perseverància incansables. Llegia i escrivia sense pausa. Tenia el seu criteri i no consentia les mitges tintes. O anaves amb ell o quedaves d’espectador. No parava. Constantment anava a la cerca de nous aliats, nous finançaments, noves sinergies. Tot això no ho podria haver fet sense el suport incondicional de la seva “xofera” preferida i companya de l’ànima, l’Àngels, i un grapat de filòlogs afins.
Mirant cap endavant, la seva obra té bones perspectives de continuïtat. La línia de recerca Endrets ha quedat en mans del grup de recerca on treballava i el nou portal d’Endrets naixerà l’any 2023, dissenyat pel seu fill, Roger.
En Llorenç estava convençut que les institucions no fan prou per defensar la llengua catalana. Trobava a faltar més acompanyament. Una cosa no compensa l’altra, segurament, però crec que li agradaria tornar aquí amb nosaltres una estona, si més no per rebre el nostre afecte, i per llegir els molts elogis que han aparegut aquests últims dies, i aquest breu escrit, que és el meu record d’en Llorenç.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
