Traducció professional i la IA

Gemma Brunat, president de l'APTIC

Gemma Brunat, presidenta de l’APTIC

El passat dijous 16 de gener Gemma Brunat, presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), va ser entrevistada per Jordi Basté al programa matinal El món a RAC1. Es pot escoltar l’entrevista en aquest enllaç directe a l’àudio del fragment o en el reproductor de podcasts de RAC1.

L’entrevista va durar uns 10 minuts, durant els quals la presidenta de l’APTIC va fer una defensa acèrrima de la traducció i interpretació humana professional, i va reconèixer les possibilitats de les noves plataformes de traducció amb IA. Gràcies, Gemma!

A continuació, proposem una activitat que posa de relleu la capacitat actual de les eines d’IA per a la redacció de textos. Per això, oferim dues ressenyes de l’entrevista a Gemma Brunat. Una de les ressenyes és obra humana, el resultat de la meva presa d’apunts, escoltant l’àudio una sola vegada.
Continue reading

Posted in Catalan, Digital stuff, Profession, Translation | Leave a comment

Soy como el árbol talado, que retoño

En aquests dies d’esperança, de callar-se les armes i de retorn de centenars de víctimes, faig aquest reclam a la memòria històrica i a la vida. De record a les vides segades. Sabem els noms de mil·lers d’infants que no han arribat fins aquí.

Recordo els versos de Miguel Hernández, represaliat per la dictadura franquista, objecte de desmemòria per part de l’Ajuntament de Madrid, recordat avui en la veu de Joan Manuel Serrat.

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

(Del poemari «El hombre acecha», 1938-39)
Posted in Culture, Literature, Spanish | Leave a comment

Flattening in translation

At the turn of the year, this is the second article in a series celebrating the 70th anniversary of the publication of Tolkien’s “The Lord of the Rings” (1954 – 1955).

attercop

Attercop (public domain image)

In a previous article, Normalising translation in film, we discussed flattening in film translation. Flattening refers to the process of simplifying or reducing the complexity of the original text in translation. This can involve removing cultural nuances, idiomatic expressions, or stylistic elements to make the translation more straightforward and easier to understand. It is similar to internationalisation, the process of removing idiosyncracies from an original text, and domestication, the adaptation of a translation to make it more familiar to the target audience. While this can make a text more accessible, it can also result in a loss of the richness and depth of the original text. This notion is most often discussed with reference to literary and audiovisual translation, that is, the translation of aesthetic texts. And in this context it is often accepted that most translations are flatter than the corresponding original text (see Berman 1985).

How could it be otherwise? Translators, however, are often resourceful. In this article we consider the translation of texts that stretch translators to the limit: Hemingway’s interlingual English, interpreting in general, Proust and Tolkien.

Interlingual strangeness in Hemingway

Strange literary texts are almost inevitably flattened in translation, it would seem. Consider the foreignised dialogue in For whom the bell tolls, Hemingway’s Spanish Civil War novel. Throughout this work, Hemingway resorts to English dialogue that mimics Spanish grammar, presumably to give us a “flavour” of Spanish expressions (See Davis, 2023). Taking examples from the opening dialogue, we read

“That is simple,” the old man said. “From where we are going, it will all be downhill to the bridge. But now we must climb a little in seriousness to get there. Are you hungry?”

“Yes,” the young man said. “But we will eat later. How are you called? I have forgotten.”

Here “in seriousness” could be considered a literal translation of “en serio”. It hardly makes sense in English. A more typical English expression might be “we must climb a bit to get there”, with characteristic understatement. Then again, the strange expression “How are you called?” mimics “¿Cómo te llamas?” in Spanish. The effect on the reader of such verbal acrobatics is impossible to gauge. Some readers might appreciate it, others will find it annoying. Continue reading

Posted in Anniversaries, Catalan, English, Literature, Spanish, Translation | Leave a comment

Cortines d’alba primera. Cinc poetes

La tasca imprescindible iniciada pel llibre A un revolt de la sendera. Cinc poetes (Editorial Fonoll, 2021) té continuïtat en aquest Cortines d’alba primera. Cinc poetes (Editorial Fonoll, 2024). Els propòsits de fons són els mateixos a tots dos llibres: conèixer millor poetes que escriuen en català, donar-los veu perquè parlin de la seva vida i de la seva obra, oferir mostres dels seus poemes i contribuir a què rebin, escriptores i obres, una visibilitat merescuda.

Caterina Riba i Jaume Coll Mariné són responsables de l’edició d’ambdós llibres, que s’estructuren a partir d’entrevistes a les autores, acompanyades d’una selecció de poemes en cada cas. A Cortines d’alba primera trobem Antònia Vicens (1941), Marta Pesarrodona (1941), Rosina Ballester (1949), Montserrat Rodés (1951) i Teresa Pascual (1952).

Les poetes escollides tenen en comú haver nascut en un període d’onze anys que comença en la postguerra més ferotge i es perllonga durant la dictadura. Totes, per tant, tenen records lligats a aquesta època. Ara bé, la seva vinculació geogràfica les acosta a parles diverses, així com els seus orígens socials inclouen classes benestants cultes i famílies treballadores; entorns rurals en alguns casos, urbans en d’altres. Continue reading

Posted in Catalan, Culture, Literature | Leave a comment

Andreu Febrer Literary Translation Prize 2025


Ja s’ha obert la convocatòria del Premi Andreu Febrer de Traducció Literària 2025, en la qual us proposem el repte de traduir literatura de terror contemporània.

Ara fa un any es publicava al diari El País l’article La literatura de terror arriba tard, que posava el focus en la manca d’escriptors d’aquest gènere en llengua catalana i destacava el paper fonamental que té la traducció a l’hora de crear lectors i autors. L’escrit concloïa que “Cal traduir més [terror]”, paraules que ens han inspirat a l’hora de triar el tema d’enguany i seleccionar els textos que us presentem a continuació.

En anglès, el text escollit és un fragment d’ Every Version Ends in Death (Haunt Publishing, 2023), el debut literari de l’escriptora i periodista Aliya Chaudhry. Aquesta novel·la, descrita com a gòtic feminista, va ser nominada als Premis Shirley Jackson 2023, guardons que reconeixen les millors obres del gènere de terror.

Del francès, us proposem traduir un fragment de Notre Château (Le Tripode, 2016), de l’autor Emmanuel Régniez, una novel·la que ha estat comparada amb la pel·lícula The Shining (1980), de Stanley Kubrick, basada en la novel·la homònima de Stephen King, o la pel·lícula The Others (2001), d’Alejandro Amenábar, entre altres.

Per últim, en alemany, us animem a descobrir els fantasmes de Berlín a través de la col·lecció de relats Truggestalten (Galiani Berlin, 2017), de l’escriptor i director de cinema Rudolph Herzog, fill del reconegut cineasta Werner Herzog. El text escollit és un fragment del relat “Doppeldecker”, on els traumes històrics s’entrellacen amb el terror sobrenatural.

L’alumnat interessat en participar haurà d’escollir un d’aquests tres textos i traduir-lo a la seva llengua d’arribada, que podrà ser el català o l’espanyol.

Us recordem que el Premi està dirigit a estudiants de grau i màster en Traducció i Interpretació, Llengües Aplicades, Filologies o disciplines afins de qualsevol facultat de l’Estat espanyol, i la data límit per enviar candidatures és el 25 de maig de 2025.

Podeu consultar-ne les bases i dirigir-vos a la secretaria del Premi si ens voleu fer alguna consulta.

Molta sort!

Secretaria del Premi Andreu Febrer de Traducció Literària

Ya está abierta la convocatoria del Premio Andreu Febrer de Traducción Literaria 2025, en la cual os proponemos el reto de traducir literatura de terror contemporánea.

Hace un año, el periódico El País publicaba el artículo La literatura de terror arriba tard (“La literatura de terror llega tarde”), que ponía el foco en la escasez de escritores de este género en lengua catalana y destacaba el papel fundamental que juega la traducción a la hora de crear lectores y autores. El texto concluía que “Necesitamos traducir más [terror]”, palabras que nos han inspirado para elegir el tema de esta edición y seleccionar los textos que os presentamos a continuación.

En inglés, el texto elegido es un fragmento de Every Version Ends in Death (Haunt Publishing, 2023), el debut literario de la escritora i periodista Aliya Chaudhry. Esta novela, descrita como gótico feminista, fue nominada a los Premios Shirley Jackson 2023, galardones que reconocen a las mejores obras del género de terror.

Del francés, os proponemos traducir un fragmento de Notre Château (Le Tripode, 2016), del autor de ficción gótica Emmanuel Régniez, una novela que ha sido comparada con la película The Shining (1980), de Stanley Kubrick, basada en la novela homónima de Stephen King, o la película The Others (2001), de Alejandro Amenábar, entre otros.

Por último, en alemán, os animamos a descubrir los fantasmas de Berlín a través de la colección de relatos Truggestalten (Galiani Berlin, 2017), del escritor y director de cine Rudolph Herzog, hijo del reconocido cineasta Werner Herzog. El texto elegido es un fragmento del relato “Doppeldecker”, donde los traumas históricos se entrelazan con el terror sobrenatural.

El alumnado interesado en participar deberá elegir uno de estos tres textos y traducirlo a su lengua de llegada, que podrá ser el catalán o el español.

Os recordamos que el Premio está dirigido a estudiantes de grado y máster en Traducción e Interpretación, Lenguas Aplicadas, Filologías o disciplinas afines de cualquier facultad del Estado español, y la fecha límite para enviar candidaturas es el 25 de mayo de 2025.

Podéis consultar las bases y dirigiros a la secretaría del Premio para cualquier consulta que tengáis.

¡Mucha suerte!

Secretaría del Premio Andreu Febrer de Traducción Literaria

Posted in Catalan, English, Events, French, German, Literature, Postgraduate studies, Spanish, Translation, Undergraduate studies | Leave a comment