Dit d’una altra manera, hi ha característiques que diferencien un text original i un text traduït? La pregunta no té resposta fàcil, ja que hi ha molts tipus de textos originals i molts tipus de traduccions. A grans trets, tots dos redactats seran el resultat d’una tasca creativa subjecta a certes limitacions, entre d’altres:
- la comprensió del tema de l’escriptor/a
- la noció de l’escriptora del context de la publicació
- la noció de l’escriptora del coneixement previ de la lectora
- la capacitat de redacció de l’escriptora
- les instruccions de la persona que encarrega la producció del text
- les limitacions d’espai
- la relació del text amb altres textos i imatges
- el procés d’edició i post-edició
I, en el cas d’una traducció, tot l’anterior, a més de:
- decisions sobre què i com traduir i què, si és el cas, ometre o afegir
Les modificacions, pèrdues i exotismes del text traduït, i la falta de coincidència entre la lectora tipus original i la lectora actual marquen una traducció. Per exemple, si la primera frase d’una novel·la és
Giorgio, recordaràs que a casa nostra a Roma acostumàvem a començar cada sopar amb bruschetta.
és probable que sigui una traducció, per diverses raons que indiquen una dislocació entre el tema, les persones i el lloc, d’una banda, i la llengua del text, de l’altra.
A grans trets, aquestes marques d’original i de traducció hi són a la majoria de textos. Però hi ha excepcions, com ara els textos que intencionadament s’han internacionalitzat, és a dir, s’han preparat en una llengua pensant especialment en la seva traducció posterior. Exemples serien les pel·lícules infantils animades de Disney i els manuals tècnics. En aquests casos, generalment es desvesteix el text original de marques culturals específiques. Són textos no locals i, per tant, s’expressen en igualtat de condicions en totes les llengües.
L’altre extrem és el cas dels textos en dues o més llengües llegits per la mateixa comunitat de parlants. És un cas que segurament és més freqüent del que imaginem i en alguns casos s’ha institucionalitzat. És la situació de la comunitat bilingüe de Catalunya. Com que la comunitat de lectors/es és la mateixa, totes les referències culturals tendeixen a ser igualment vàlides a les dues llengües. En aquests casos, pot arribar a ser difícil, fins i tot impossible, detectar quina de les dues versions és l’original i quina és la traducció.
A Catalunya disposem d’abundant material sobre aquesta qüestió, gràcies a la publicació de tres diaris en versió bilingüe al llarg dels últims anys:
- Segre (bilingüe des de 1997)
- El Periódico de Catalunya (bilingüe des de 1997)
- La Vanguardia (bilingüe des de 2011)
En tots tres casos, es tracten d’edicions idèntiques en diferents llengües que es venen per separat. Els diaris utilitzen sistemes de traducció semblants, basats en gran part en la traducció automàtica i la post-edició i correcció humana. L’èxit és més que notable, pel que fa a l’acceptació entre el públic de les noves edicions en català, i pel que fa a la tasca ingent de traduir realitzada cada dia. Com va afirmar un informe sobre El Periódico l’any 2001,
Se calcula que se necesitan cuatro horas para catalanizar un ejemplar diario de unas 70 u 80 páginas
Tot això només és possible, i desitjable, perquè a Catalunya les dues llengües ocupen el mateix espai sociològic, a més de ser llengües properes. Tot i la trajectòria ja consolidada, sembla ser un cas únic. Sabeu de casos semblants a Galícia i el País Basc? Jo no.
Sigui com sigui, el context social i lingüístic fa possible aquell invent que la comunitat traductora sol afirmar impossible, i al llarg de 80 pàgines diàries per publicació: una equivalència total entre original i traducció. Inicialment, totes tres publicacions sortien només en castellà i les noves versions en català es consideraven traduccions. Avui dia, però, la situació és més complexa. Els continguts poden redactar-se originalment en castellà o en català. I alguns dels columnistes lliuren el seu redactat en dues versions. No tenim xifres sobre quin percentatge dels diaris s’escriu en una o altra llengua i quin percentatge es tradueix.
Així les coses, proposem el següent passatemps amb els continguts d’un dels diaris. En aquest joc es tracta de detectar quina de les dues versions és l’original i quina és la traducció. Si arribem al final de l’article sense saber-ho, guanya el diari. Si detectem quina és la versió original o traduïda, guanyem nosaltres. Hi juguem?
A continuació, hem copiat l’article escollit en dues columnes, i per facilitar-ne la comparació hem separat les frases en paràgrafs. A la versió en castellà, hem afegit a cada frase un número identificatiu. L’article és de la pàgina 22 de La Vanguardia, el 29 de novembre 2017.
El Ayuntamiento de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), después de largas negociaciones a lo largo de todo el día, acabó desestimando ayer una iniciativa de la CUP para declarar persona non grata la ministra de Sanidad, Dolors Montserrat. [1]
La abstención de dos concejales de ERC y la renuncia del alcalde a usar su voto de calidad fueron decisivas para impedir que la propuesta obtuviera la luz verde. [2]
La votación se resolvió de esta manera: 4 votos a favor (2 de la CUP y 2 de ERC), 4 votos en contra (PSC y PP) y 8 abstenciones (2 de ERC, 4 de PDeCAT y 2 ICV). [3]
El alcalde Josep Maria Ribas, de Esquerra, no ejerció el voto de calidad de manera que, al no haber más votos a favor que en contra, la moción no prosperó. [4]
La propuesta de la CUP pretendía “condenar la violencia policial y declarar persona non grata a la ministra Dolors Montserrat; al delegado del Gobierno, Enric Millo, y al Gobierno del PP”. [5]
Sant Sadurní es el pueblo donde nació Montserrat y fue concejal en los primeros años de su carrera política, de manera que la declaración de persona non grata era un doble castigo para la dirigente del PP. [6]
El pleno se desarrolló en una sala llena hasta los topes que ya no preside la imagen del presidente Carles Puigdemont, lo que también ha molestado a los concejales de la CUP, que han exigido que se devuelva la fotografía. [7]
El debate fue muy intenso e incluso se tuvo que suspender en algún momento por las protestas de grupos de vecinos que defendían a Montserrat con carteles en los que se podía leer: “Dolors, persona muy grata en Sant Sadurní” [8]
El expediente de la moción se negoció e intentó retocar durante todo el día para obtener adhesiones. Era el punto número 23 de un largo lleno municipal rebosante de mociones. [9]
La votación para declarar persona non grata a Montserrat se había previsto para el 30 de octubre, pero se acabó posponiendo porque se trasladaron todas las mociones a noviembre. [10]
Ayer también prosperó una moción a favor de la liberación de los políticos encarcelados y otra presentada por el grupo municipal del PSC de condena y rechazo de las acciones policiales que se registraron el 1-O en Catalunya. [11]
L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), després de llargues negociacions al llarg de tot el dia, va acabar desestimant ahir una iniciativa de la CUP per declarar persona non grata la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.
L’abstenció de dos regidors d’ERC i la renúncia de l’alcalde a emprar el seu vot de qualitat van ser decisives per impedir que la proposta obtingués la llum verda.
La votació es va resoldre d’aquesta manera: 4 vots a favor (2 de la CUP i 2 d’ERC), 4 vots en contra (del PSC i el PP) i 8 abstencions (2 d’ERC, 4 del PDECat i 2 d’ICV).
L’alcalde Josep Maria Ribas, d’Esquerra, no va exercir el vot de qualitat, de manera que, com que no hi va haver més vots a favor que en contra, la moció no va prosperar.
La proposta de la CUP pretenia “condemnar la violència policial i declarar persona non grata la ministra Dolors Montserrat; el delegat del Govern (central), Enric Millo, i el Govern del PP”.
Sant Sadurní és el poble on va néixer Montserrat, i en va ser regidora els primers anys de la seva carrera política, de manera que la declaració de persona non grata era un càstig doble per a la dirigent del PP.
El ple es va fer en una sala plena de gom a gom que ja no presideix la imatge del president Carles Puigdemont, fet que també ha molestat els regidors de la CUP, que han exigit que es retorni la fotografia.
El debat al ple va ser molt intens, i fins i tot es va haver de suspendre en algun moment per les protestes de grups de veïns que defensaven Montserrat amb cartells en què es podia llegir: “Dolors Montserrat, persona molt grata a Sant Sadurní”.
L’expedient de la moció es va negociar i es va intentar retocar durant tot el dia per aconseguir adhesions. Era el punt número 23 d’un llarg ple municipal curull de mocions.
La votació per declarar persona non grata Montserrat ja s’havia previst per al 30 d’octubre, però es va acabar posposant pel fet que es van traslladar totes les mocions al ple del novembre.
Ahir també va prosperar una moció a favor de l’alliberament dels polítics empresonats i una altra presentada pel grup municipal del PSC de condemna i rebuig de les accions policials que es van registrar l’1-O a Catalunya.
En aquest cas la solució és fàcil. El text original va ser redactat en català, oi? Les incidències que fan pensar això tenen lloc principalment al redactat en castellà:
Frase 8
S’ha omès el cognom Montserrat. Probablement es deu a una falta d’espai. Generalment, un mateix text en castellà té tendència a ser una mica més llarg que el text corresponent en català.
Frase 8
L’omissió del punt final podria ser el resultat d’una acció de post-edició manual.
Frase 9
“lleno municipal” és un error de traducció. El problema és que “ple” en català podria correspondre a “pleno” o “lleno” en castellà. L’equip humà de post-edició ha fallat en aquest cas i l’error s’ha publicat.
Frase 9
Al redactat en català hi ha una paraula correcta però molt poc freqüent: “curull”. Seria això indicatiu d’un redactor original humà?
Frase 10
“a noviembre” / “al ple del novembre”
Un cop més, sembla que s’ha escurçat el text en castellà per raons d’espai.
A continuació, hem inclòs unes captures de l’article, on es veu en la versió en castellà que, efectivament, al final dels paràgrafs marcats amb un punt negre no hi ha espai per a les paraules eliminades.
Versió en castellà
Versió en català
Les evidències de la traducció ràpida, nocturna i assistida per ordinador, són mínimes.
Certament, el sistema funciona gairebé sense incidència i a la perfecció. Fascinant!
Posteriorment, ens vàrem posar en contacte amb l’equip d’edició de La Vanguardia. Ens van confirmar que l’original es va redactar efectivament en català.