Record de la Xesca
L’11 de juny 2014 ens va deixar la Francesca Bartrina, professora del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades, companya, amiga, professora, investigadora, pionera, mare, font d’energia, recordada avui i sempre.
Podria Beatriu crear com Dante
O cantar Laura la febre de l’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
I ara, com puc fer-la callar?
Original d’Anna Akhmàtova, traducció de M. Mercè Marçal i Monika Zgustová.
P.G.
Eva i Xesca de viatge
A la UVic vam compartir 19 anys plens de complicitats acadèmiques i humanes dins i fora de les aules, els congressos i els projectes. Vas deixar una empremta molt personal en àmbits que prenien gran embranzida al canvi de mil·lenni, com els estudis de gènere i la traducció audiovisual. Tanmateix, el teu llegat va més enllà d’àmbits i projectes concrets. Vas ser-ne pionera en els enfocaments acadèmics, i vas destacar per l’actitud vital amb què els abraçaves: compromís ètic, capacitat d’escolta, respecte per la diferència i entusiasme encomanadís. Davant de reptes o projectes importants que han passat aquests deu anys, sovint hem coincidit a reflexionar les persones properes que t’enyorem: “Què en diria, la Xesca?”. Segur que ho trobaries “fantàstic”, “excel·lent”… per repetir les teves paraules, sempre encoratjadores. He trobat a faltar, a parts iguals, la teva sensibilitat a flor de pell, i, alhora, el teu sentit de l’humor per capgirar qualsevol tema o situació. Com resumir la petjada que vas deixar? Amb 19 paraules, una per cada any que vam tenir la sort de compartir a la Universitat de Vic: entusiasme, energia, generositat, optimisme, intuïció, humor, empatia, creativitat, dolçor, dol, lluminositat, tendresa, força, lucidesa, intensitat, resiliència, maduresa, vitalitat i coratge.
E.E.
Estimada Xesca,
Un dia una alumna em va dir que sentir-te parlar l’animava a voler fer coses. Aquest entusiasme i aquesta vitalitat també me’ls vas transmetre a mi i diria que a tothom que t’envoltava. Vaig tenir poc temps per conèixer-te, però va ser suficient per saber que el món acadèmic i el món en general necessiten més persones com tu. Tant de bo hagués pogut tenir més temps per gaudir de la teva presència, la teva saviesa i el teu gran cor. Et trobem a faltar.
A.L.
La teva absència, Xesca, una injustícia a la qual ens hem anat resignant. La memòria de l’esclat del teu somriure sí que ens acompanyarà per sempre.
X.U.
Fa molt temps, fa poc, fa res…
Revisc avui la teva presència, energia i màgia.
Autoritat sobre C.A./V.C, i M.A.E./G.E., i misteris més.
No et sento lluny, però inabastable.
Companya, amiga,
Entremaliada i irreverent,
Somrient, les teves rialles
Capgiren el tristor i la teva veu
Anima a seguir sent “Excel·lent!”.
“Benthyg dros amser byr yw popeth a geir yn y byd hwn.”
R.S.
Esta es la única foto con Xesca que he encontrado en mi caja de recuerdos. Si por un lado lamento que a lo largo de nuestro recorrido no hayamos tomado ninguna otra foto menos académica que refleje nuestra amistad, por otro me doy cuenta de que esta foto dice mucho de lo fuerte que nos sentíamos cuando hacíamos algo juntas las cuatro: Xesca, Eva, Montse y yo – Marcella. Era el septiembre de 2013 en ocasión del congreso Media for All 5 en Dubrovnik. ¡Cuántas risas, adrenalina y ansiedad por no llegar a hablar todas en el breve tiempo asignado cuando compartimos esos tres días! Pero al final lo conseguimos…. como siempre, conseguíamos lograr nuestros objetivos cuando Xesca estaba presente.
Nueve meses después Xesca se despediría de nosotras, dejándonos un vacío que no se puede colmar. Diez años han pasado y, a lo largo de esta década, cada una de nosotras ha alcanzado más objetivos profesionales y personales. En lo que me concierne, a menudo me he sentido más sola e insegura no pudiendo compartir con ella decisiones y logros importantes, como el de dar a luz a una niña como madre soltera. Pero en esos momentos, también he procurado armarme de positividad y confianza, porque esta era su actitud hacia la vida y lo que me ha enseñado, como docente y como amiga.
Estés donde estés ahora mismo, muchas gracias, Francesca, por seguir acompañándome en mis viajes de exploración personal. Te quiero y te querré siempre, igual que a las personas que diez años después siguen celebrando tu alegría y ganas de vivir.
M.D.M.
Es poden llegir altres records de la Xesca al llibre que vàrem compartir l’any 2014.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
