En la càpsula Reptes de la docència de la traducció al segle XXI vam voler centrar-nos en tot moment en respostes a la següent pregunta: estem tenint en compte als estudis universitaris de traducció els canvis que s’estan produint en la professió?
És per això que vam parlar de traducció automàtica, breument de posedició, de la necessitat de formació contínua, de la necessitat de reivindicar la qualitat de la bona feina de la traducció, de la necessitat de continuar reivindicant l’educació dels potencials clients per diferenciar una bona traducció d’una de dolenta, etc. Però també vam apuntar la importància que l’estudiantat sigui conscient que cal conèixer les llengües i les cultures i aprofitar l’oportunitat de reflexionar en el context protegit de la formació sobre les primeres produccions traductològiques. Igualment, es va destacar la importància de conèixer ja des de la formació les potencialitats de la connectivitat per esdevenir una eina de treball i d’aprenentatge col·laboratiu, a fi d’iniciar en el marc dels estudis el coneixement d’aquests recursos inevitables en el món global actual. En aquest context, la doctora Torres va remarcar les desigualtats encara existents en l’accés universal a les eines digitals.
Que el tema que vam triar per a la nostra primera càpsula era l’encertat ha quedat palès un cop s’ha dut a terme la jornada El sector de la traducció en España: retos tecnológicos (I) , organitzada per la Representació Regional de la Comissió Europea a Barcelona. En aquesta jornada, els representants dels professionals de la traducció i de les seves associacions van estar molt en línia amb algunes de les idees exposades a la càpsula.
Entre els molts temes imprescindibles que es van tractar, vull destacar la necessitat exposada per Iris Baeza (APTIC) que des del context dels estudis universitaris l’alumnat treballi de forma transversal i conegui tots els agents que intervenen en els projectes de traducció, per ser capaç posteriorment, en incorporar-se al mercat de treball, de mantenir les xarxes de comunicació entre tots aquests agents. Roser Sánchez (UJI), d’altra banda, va destacar que hi ha encara poca integració de les tecnologies de la traducció a les aules. La traducció fent servir dues pantalles d’ordinador és una realitat obsoleta. És cabdal que els futurs i les futures professionals coneguin les formes de treball en plataformes i aprenguin a discernir els seus potencials i les seves limitacions. Això comporta que el professorat conegui la realitat de treball del mercat professional actual i faci servir a les aules eines actualitzades, a fi que l’estudiantat es familiaritzi amb la tria d’estratègies i la presa de decisions pròpies dels encàrrecs reals, incloent-hi tasques de posedició.
Vull incidir en aquest post en un dels temes que vam comentar breument a la càpsula i que és el treball col·laboratiu en grup i la interacció en línia com a escenari d’aprenentatge de competències professionals de traducció i de llengües. És ben sabut que la clau perquè un treball d’aquest tipus quedi ben aprofitat i rebut per part de l’estudiantat és que la tasca respongui a un repte o problema arrelat al món real, que els passos de treball incloguin un bon repartiment de responsabilitats entre els membres del grup i que hi hagi moments en què calgui fer un seguiment del treball realitzat per tot el grup, de forma que se’n puguin gestionar possibles conflictes i tensions. Inserir a les aules virtuals eines de treball que facilitin la comunicació i la interacció en línia entre tots els integrants de l’equip i, al mateix temps, la monitorització del treball fet, tant per part de l’estudiantat com per part del professorat, pot donar suport a aquestes formes de treball.
Els portafolis compartits, els wikis, les eines de videoconferència, els padlets, plataformes dissenyades per al treball col·laboratiu com ara EdModo, entre d’altres, representen opcions que cal considerar en el moment de preparar els recursos de les aules. Com sempre hem dit, des d’una òptica pedagògica les tecnologies no són bones o dolentes per se, sinó que cal posar-les al servei dels objectius d’ensenyament i aprenentatge, en aquest cas, al servei de l’aprenentatge del treball col·laboratiu en grup, tant en el nivell local com internacional.
