El passat 19 de novembre, Tradiling va publicar l’article Sally Rooney es posiciona sobre la decisió de l’autora de no concedir a un editorial d’Israel els drets de traducció del seu últim llibre a hebreu. L’acció de Rooney va despertar diverses reaccions. L’article que publiquem a continuació és una resposta a la crítica de Rooney que va redactar Jordi Fibla el mateix mes de novembre.
Recentment, Emma Watson, una altra dona, va publicar aquest reclam relacionat al seu compte d’Instagram.
El 15 de novembre, el conegut traductor Jordi Fibla va escriure un article crític sobre aquest tema a Vasos Comunicantes, la revista d’ACE Traductores, titulat ¿Es Sally Rooney otra Amanda Gorman? Rooney és una jove autora irlandesa elogiada per les seves primeres novel·les, especialment Normal people (2018). Gorman és la jove poeta negra que el passat mes de gener va recitar la seva obra “The Hill We Climb” a la inauguració de Joe Biden com a president dels Estats Units. Poc després va fer retirar l’encàrrec de traducció d’una antologia seva a certs traductors europeus, en el cas català, Víctor Obiols, perquè volia que tota traducció de la seva obra fos tasca d’una dona activista, a ser possible negra, no pas un traductor apolític privilegiat blanc. Fibla ens invita a posar Rooney i Gorman al mateix sac. Li fastidien les reivindicacions de dones joves?
Centrant-se en Rooney, diu que el cas “deberia hacer saltar todas las alarmas” i diu que “asistimos estupefactos a estas acciones de destacados millennials“. A continuació al·lega que Rooney ha prohibit “que su novela se traduzca al hebreo” (la qual cosa és falsa) i declara que “es una barbaridad”. També afirma “Tal vez [Rooney] aceptaría la traducción si la editorial no estuviera radicada en el país, lo cual sortearía el boicot… pero ¿dónde, aparte de la antigua Tierra Santa, se traduce al hebreo y se publican libros en esa lengua?” Doncs, sense perdre ni cinc minuts de cerca, es poden trobar desenes d’editorials de fora d’Israel que publiquen en hebreu. (Mirem, per exemple, la llista a https://writingtipsoasis.com/publishers-of-jewish-books/.) Probablement, Fibla no va invertir el temps necessari per posar a prova la seva conjectura.
Fibla segueix, tot dient que “El impulso a boicotearlo todo […] no debería afectar a una lengua y a la mayoría de los lectores de esa lengua, cuya participación personal en las acciones de sus dirigentes es nula, incluso aunque los hayan votado”. El problema amb aquest argument és que es podria aplicar a tot tipus de boicot. Els boicots poden tenir conseqüències adverses, és evident. Però generalment són una acció directa de persones que es troben altrament indefenses. El boicot és una legítima forma de protesta i pressió, reconeguda a molts països. Als Estats Units es protegeix a l’àmbit de la Primera Esmena de la Constitució com a dret a la lliure expressió: de la mateixa manera que tenim la llibertat de relacionar-nos amb qui sigui, podem també rebutjar tal relació, de col·laboració, de comerç, d’amistat…
La tàctica del boicot s’ha utilitzat, amb més o menys èxit, en moltes ocasions al llarg dels anys. Per exemple:
- El boicot al transport públic durant els anys 50 i 60 en contra de la segregació racial a Estats Units.
- El boicot de productes britànics durant la Guerra d’Independència dels Estats Units, per exemple, en accions com el Boston Tea Party.
- El boicot de productes britànics liderat per Mahatma Gandhi durant la campanya de descolonització de la Índia.
- El boicot jueu en contra de Henry Ford per les seves publicacions antisemites durant els anys 20.
- El boicot comercial, esportiu i cultural a Sudàfrica durant la campanya per acabar amb l’apartheid, el seu sistema de segregació racial.
- El boicot comercial a productes Nestlé durant els anys 80, en protesta per la comercialització agressiva de llet en pols en països pobres sense garantia d’aigua potable.
- El moviment actual de desinversió i boicot a productes que deriven de combustibles fòssils per defensar el planeta del canvi climàtic provocat per l’acció humana.
De fet, quan la comunitat palestina, l’any 2005 va llençar la crida de boicot a la societat civil internacional, deia que el mínim que podem fer és acabar amb els vincles que sustenten l’apartheid israelià, ja que són precisament aquests els que permeten que Israel vulneri, sistemàticament i amb impunitat, els drets humans de la comunitat palestina.
El moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel es va iniciar el 9 de juliol del 2005 per iniciativa de 171 organitzacions no governamentals palestines, per tal d’aïllar Israel fins que respecti els drets de la comunitat palestina. La no publicació provisional del seu llibre en hebreu és conseqüència de la decisió de Rooney de no mantenir relacions normals amb editorials israelianes que no es desmarquin dels abusos quotidians que la societat civil de Palestina pateix a mans del govern d’Israel. Als ulls de moltes persones, el boicot no és només una opció, sinó una obligació moral.
Fibla remata el seu article amb una sèrie d’aforismes de saviesa popular per deixar Rooney malparada: “Sally Rooney se suma al rasgo amandiano de tomar el rábano por las hojas y confundir las churras con las merinas. Si el ejemplo cunde, apaga y vámonos.” És un final d’article evocatiu i contundent. Llàstima que els arguments que haurien de precedir tal peroració destaquen per la seva absència.
Si durant el boicot dels autobusos de Montgomery, haguéssim dit a Rosa Parks, per exemple, “Senyora, entenem el seu problema però no pot anar per aquí provocant alteracions en el sistema de circulació i pèrdues a les empreses transportistes”, què ens hauria contestat? Sabem que moltes persones li van dir això, però ara ningú no ho considera oportú. Criticar un boicot popular per la pèrdua provisional de privilegis de terceres persones, això sí, Sr. Fibla, és “coger el rábano por las hojas”.
- Word of the year 2024 - 26.11.2024
- Día Internacional de la Traducción 2024 - 23.09.2024
- “The Lord of the Rings” at 70 - 29.07.2024
