El primer dissabte de març, com és de ja ferma tradició, vàrem celebrar la trentena edició del Seminari sobre la Traducció a Catalunya, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i les universitats catalanes amb grau en traducció (UAB, UJI, UPF i UVic-UCC), i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, el Departament de Cultura de la Generalitat, i la Institució de les Lletres Catalanes. Amb una assistència al voltant d’unes 150 persones, el Seminari d’enguany ha recuperat la seva modalitat presencial després de l’obligada virtualitat de l’edició anterior, i també reprèn el caliu de l’Ateneu com a lloc de trobada després de nombrosos anys de celebrar-se al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Ngũgĩ wa Thiong’o. A la conferència inaugural, el prolífic i incisiu autor kenyà, Ngũgĩ wa Thiong’o, ens va parlar, en un vídeo gravat per a l’ocasió, de Califòrnia estant, sobre temes tractats per ell en nombroses obres seves i, en particular, de la relació entre les llengües colonials o imperials i les autòctones o minoritzades. També es va referir a les circumstàncies sociolingüístiques i geopolítiques viscudes per ell: de jove, com a estudiant a l’institut colonial britànic a Kenya, Alliance High School i, després, ja durant els anys de plena creació com a novel·lista, dramaturg i pensador, va viure una època marcada per la seva estada d’un any en una presó de màxima seguretat resultat de la suposada inconveniència del seu compromís literari i social. A la presó, d’altra banda, va escriure clandestinament la seva primera novel·la en kikuiu: Caitaani mũtharaba-Inĩ (El diable a la creu, traducció de l’anglès de Josefina Caball; en anglès, traducció de l’autor, Devil on the Cross). Ngũgĩ va reiterar el seu rebuig de la supremacia de les cultures i llengües dominants, tot afirmant que «el multilingüisme és l’oxigen de les cultures» i que, de retruc, «el monolingüisme imposat és el diòxid de carboni de les cultures». Així mateix, no hi ha cap llengua que sigui «més llengua que una altra».
Laura Huerga, editora i fundadora de l’editorial Raig Verd, va presentar Ngũgĩ, també
en un vídeo gravat a propòsit, tot detallant els punts més destacables de la vida i l’obra del candidat al premi Nobel de Literatura. Raig Verd ha publicat ja vuit títols del cèlebre kenyà, entre els quals figuren —a més del ja esmentat El diable a la creu—: La revolució vertical (traduït a més de vuitanta llengües arreu del món); A la Casa de l’Intèrpret i Somnis en temps de guerra: Records d’infantesa (dos volums autobiogràfics); Lluitar amb el diable: Memòries de la presó; o els clàssics escrits de Ngũgĩ sobre el postcolonialisme, Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre: La lluita per les llibertats culturals. Huerga també repassa les nombroses visites a Catalunya de l’autor, guardonat el 2019 amb el XXXI Premi Nacional Catalunya.
Mireille Gansel conversa amb Antoni Clapés i Dolors Udina. L’exploració de l’univers enunciat per Mireille Gansel, on veiem juxtaposades la millor i la pitjor de les accions protagonitzades per l’ésser humà, ens porta a les fronteres més fecundes de la paraula poètica i la seva traducció. Ens invita a un incòmode —però revelador— itinerari que passa pel Berlín de la postguerra on Bertolt Brecht i Helene Weigel s’escarrassen per retornar als alemanys la seva llengua, desnaturalitzada i infectada pel poder de la ideologia nazi; per la República Democràtica Alemanya de Reiner Kunze, que hi escriu el seu desencís; per l’Estocolm de Nelly Sachs (premi Nobel de Literatura, 1966), obligada a fugir de Berlín davant la persecució nazi, i la commovedora correspondència entre Sachs i Paul Celan; per les valls alpines de l’antropòloga austríaca Eugenie Goldstern, deportada i assassinada al camp d’extermini nazi de Sobibor; o també, pel Vietnam dels poetes nord-vietnamites, on la dignitat de Gansel la convertirà en dissident de la dissidència. Amb tot això, veiem que per a Gansel la llengua és alhora indret i objectiu de la resistència al servei de la inalienabilitat de la llengua, cosa que fa possible, i exigeix, la poesia i la seva traducció.
Obres de Gansel traduïdes al català. La prolífica traductora Dolors Udina (Premi Nacional a l’Obra d’un Traductor, Creu de Sant Jordi, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Crítica Serra d’Or) ha traduït del francès Traduir com transhumar. Així mateix, el distingit poeta, traductor i editor Antoni Clapés ha traduït el poemari La llàntia de l’espera: Antologia poètica.
Taula rodona. Margarida Castells, Denise Duncan, Kamirán Haj Mahmoud.
Modera Bel Olid.
«Podem parlar d’una ètica de la traducció?»
La taula rodona d’enguany comptava amb un ampli ventall de participants tant pel que fa a les llengües i cultures com també a l’exercici professional de la traducció, la seva representació a l’escenari o el món editorial.
Margarida Castells és traductora de l’àrab (Premi Ciutat de Barcelona, Premi Crítica Serra d’Or, Premi Rafel Jaume) i coautora, amb Dolors Cinca, del primer Diccionari àrab-català. Ha traduït de l’àrab nombroses obres clàssiques com les d’Abdel·lah Ibn Almuqaffa (s. VIII), Ibn Battuta (s. XIV) o Les mil i una nits, com també d’autors moderns com ara el palestí Mahmud Darwix o el sirià Salim Barakat.
Denise Duncan, nascuda a Costa Rica, és actriu, dramaturga, directora teatral, guionista i professora d’escriptura. Com a directora i dramaturga, ha estrenat una vintena d’obres a l’Estat espanyol, a Costa Rica i als Estats Units, entre les quals destaquen Está linda la mar (premi al Millor Espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona 2021), Negrata de merda (2019) i El combat del segle (2020).
Kamirán Haj Mahmoud, editor i traductor kurd sirià, i enginyer civil de formació, és cofundador i editor d’Editorial Karwán. Ha traduït del castellà i del català a l’àrab i al kurd, i ha publicat les seves traduccions de poemes i relats d’autors contemporanis catalans i espanyols en revistes i suplements culturals en llengua àrab. Ha publicat, entre d’altres, el poemari Elogio del error, del poeta egipci Imad Abu Sàleh, i, en cotraducció, Las Cuevas de Haydrahodahós i Els savis de la foscor / Los sabios de la obscuridad, de Salim Barakat.
En l’intercanvi d’experiències i idees, orquestrat hàbilment per la prolífica autora i traductora Bel Olid (presidenta de l’AELC, 2015-2022), el punt més polèmic va ser la visibilitat de determinats col·lectius a l’hora d’assignar o assumir la traducció d’obres d’autoria provinents d’aquests col·lectius; és a dir, no prioritzar tant el perfil individual com l’entrada de persones de col·lectius que, sense un cert activisme a favor de la igualtat d’oportunitats a nivell col·lectiu, quedarien excloses. Una altra qüestió sobre l’ètica de la traducció la va plantejar, del públic estant, el destacat poeta, crític i traductor Francesc Parcerisas, que assenyalava la importància que té, més enllà del perfil individual o col·lectiu de la persona traductora, la preservació de l’autenticitat de la veu que es fa sentir a l’obra traduïda.
In memoriam: Montserrat Franquesa. Durant l’acte es va projectar un breu vídeo commemorant l’enyorada Montserrat Franquesa, professora de Traducció a la UAB, cap de redacció, amb Quim Gestí, de la revista digital Visat, i redactora en cap de la revista Kataluna Esperantisto.
Vídeos del Seminari. Ja són disponibles els vídeos de les sessions i el reportatge fotogràfic de l’acte a la pàgina web de l’AELC: https://www.escriptors.cat/noticia/cronica-seminari-traduccio-2022
Està disponible al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana un altre reportatge amb vídeos d’algunes sessions.
