Reunió o sessió?
Quina expressió faries servir, convocatòria de reunió o convocatòria de sessió? Doncs, si penses com jo, difícilment voldràs invertir temps en un tema com aquest. Però d’altres sí es preocupen per aquest tema. Es tracta del Consorci per a la Normalització de la Llengua (CNL) que, en una entrada del seu blog del 6 de juny 2016, fa la següent recomanació per a textos administratius.
Tradicionalment s’ha fet servir el terme convocatòria de reunió per referir-se al document per mitjà del qual es convoca una persona a assistir a una reunió d’un òrgan col·legiat. Si tenim en compte que la paraula reunió s’aplica a qualsevol conjunt de persones reunides, mentre que el terme sessió es fa servir per referir-se a una reunió prevista normativament per al funcionament d’un òrgan col·legiat, la denominació convocatòria de sessió es considera més adequada a la funció del document.
Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona
En relació amb aquesta recomanació, faig una sèrie d’observacions.
- Com que una sessió és un tipus de reunió, tal com es reconeix a l’entrada del blog, la distinció resulta supèrflua, ja que no existeix cap ambiguïtat.
- Es tracta d’una recomanació del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona. Per tant, no sabem fins a quin punt aquesta recomanació seria aplicable als textos administratius d’altres organismes.
- Si consultem altres fonts sobre aquesta qüestió, trobem que, entre altres institucions, la UAB, la UPF, la Generalitat de Catalunya, la UPC, la UB, la URV, i la UOC fan servir i normalitzen l’expressió convocatòria de reunió, fins i tot tractant-se de reunions d’òrgans col·legiats.
- Si fem una cerca a la web de “convocatòria de sessió”, trobem que tots els primers resultats fan referència a reunions de ple d’ajuntaments de Catalunya. No és estrany, tenint en compte que la recomanació original prové del Llibre d’estil de la Diputació de Girona.
- Per tant, sembla que “convocatòria de sessió” només seria l’expressió adequada per referir-se a una “reunió prevista normativament per al funcionament d’un òrgan col·legiat”, si així ho estableix la normativa de la pròpia institució. Es tracta d’un tipus de reunió molt específica, i no és una norma extensible a tot context administratiu, només a certs contextos de l’administració pública.
Cal tenir tot això en compte abans de fer servir l’enllaç del CNL Fes-ho córrer! a les xarxes socials. D’altra manera, podríem pensar que “convocatoria de reunió” ja no és una expressió correcta, i sí que ho és!
Honestament, vist amb ulls d’estranger, aquestes micro-lluites normatives semblen una gran pèrdua de temps i energies. L’únic, i dubtós, mèrit que hi trobo és crear feina per als terminòlegs! Entenc la necessitat de “protegir” el català des de les institucions normatives però crec que s’han de fugir de regles estèrils i inútils.
Apa! Ja em podeu afusellar!
