Font: http://mon.uvic.cat/consellconsultiu/
Intel·lectual i mestre generós, Ricard Torrents (Folgueroles, 10 de gener de 1937 – Barcelona, 4 de març de 2023) ha deixat una petjada fonda en la cultura i les lletres catalanes. El seu vast llegat no se circumscriu a la iniciativa educativa, universitària (la restitució de la Universitat de Vic), editorial (Eumo) i literària (l’estudi de Jacint Verdaguer), sinó que transcendeix a l’àmbit de la traducció. Avui, al final d’aquest text, com a testimoniatge d’aquesta faceta no tan estudiada de Torrents, s’ofereix una llista provisional de les seves traduccions, acompanyada d’algunes referències a estudis en els quals reflexionava sobre l’acte traductiu. [Donem les gràcies a M. Àngels Verdaguer, que ens ha ajudat en aquesta tasca. Aquest primer esbós l’hem confegit-revisat-completat a partir de la Miscel·lània Ricard Torrents (Eumo, 2007), la pàgina web Visat.cat i fonts pròpies.]
Quan en la seva lliçó de jubilació, l’any 2007, Ricard Torrents parlava sobre “Què és la universitat o De la conveniència de rellegir Humboldt” ens definia la universitat, no només la que ell havia ajudat a restituir (la de Vic), sinó tota la universitat, com a concepte universal, com a:
Vivència universal, comuna a tothom qui fa estudis universitaris, i tanmateix individual, única i singular, perquè el pas per la Universitat deixa una marca per tota la vida. El període d’estudis a la Universitat és un dels moments que estableixen un abans i un després en la vida de les persones. Una de les tres o quatre etapes decisives de la nostra trajectòria existencial. No només en la vida dita professional sinó en el jo, en la vida com un tot.
Font: Lliçó de jubilació
Les seves afirmacions, que llavors ressonaven una mica vagues en la ment d’una jove acabada de llicenciar, prendrien sentit complet quan, anys després, ja doctorada i sota el seu mestratge i el de Ramon Pinyol, em feia conscient del privilegi d’haver compartit amb ell hores de classe i de conversa a la Càtedra Verdaguer. Per a molts de nosaltres va ser la persona que ens va engrescar per fer recerca sobre Jacint Verdaguer.
A mi, a més de Verdaguer, em va descobrir, per exemple, Luisa Famos i, des del dia que vam traduir-ne alguns versos junts (crec que encara conservo els esborranys d’alguns poemes), em vaig adonar que Torrents, amb la seva saviesa i bonhomia, havia plantat en mi la llavor de la curiositat i l’estima pels mots. En aquest sentit, sens dubte, el meu pas per la universitat i, evidentment, l’oportunitat de poder gaudir de la saviesa i orientacions de Torrents van suposar un abans i un després en la meva trajectòria existencial. Conèixer-lo, és innegable, ha estat un abans i un després per a moltes persones. Les seves orientacions i la seva visió preclara han estat font inesgotable de projectes i grans consecucions: la universitat, l’editorial, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris, la Societat Verdaguer…
La vinculació de Ricard Torrents amb la UVic-UCC s’inicia el 1977 com a fundador de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona. Deu anys després ja exercia com a director general dels Estudis Universitaris de Vic i l’any 1997 es convertia en el primer rector de la Universitat de Vic. Però no és la seva biografia (veg. l’esbós biobibliogràfic del Diccionari de la traducció catalana), ni el conjunt de la seva obra (veg., per exemple, la seva bibliografia a Miscel·lània Ricard Torrents – Diversos autors) el que avui ens ocupa. Volem destacar la seva faceta de traductor i insigne germanista que segurament no ha estat tan treballada.
A més d’una prolífica activitat traductora, especialment de l’alemany al català, entre els anys 60 i 80, Ricard Torrents també va reflexionar en profunditat sobre poesia i traducció:
La traducció de poesia en català és una activitat tres vegades castigada, per traducció, per poesia i per en català. En tant que traducció, té rang subaltern enfront del text original, considerat de condició més noble. En tant que traducció de poesia, pateix la subordinació als altres gèneres literaris, en especial a la narrativa de consum, o de bestseller, programada per evitar tota dificultat de lectura i excloure tot estímul del pensament crític. Si encara hi afegim el tercer càstig, “en català”, llavors la traducció de poesia ni tan sols no existeix en l’imaginari dels programadors de la cultura, els quals n’han decretat la no existència, d’acord amb el principi que existeix només allò que el mercat decideix que existeixi i prou.
Font: Torrents, 2005, p. 157 – Poesia i traducció de poesia
I continuava, en la línia dels grans teòrics de la traducció, reflexionant a l’entorn de la possibilitat-impossibilitat de traduir poesia:
Tota llengua i tota literatura són traduïbles i traductives. Poden ser traduïdes a totes i a cadascuna de les llengües del món i tenen capacitat de traduir totes i cadascuna de les llengües del món. Sense això no existeixen russos, catalans, francesos, ni cap col·lectiu que es remeti a una existència lingüística i literària dita nacional. Vet aquí la paradoxa de la poesia i de la traducció de poesia: són necessàries i innecessàries alhora.
Font: Torrents, 2005, p. 157 – Poesia i traducció de poesia
En els darrers temps va centrar la seva atenció també en la traducció dels clàssics:
Per més fidels que siguin [les traduccions] a una llengua original tancada, immobilitzada, les traduccions segueixen la vida de les llengües i se succeeixen les unes per les altres. Llavors, si d’una traducció antiga, en queda res d’actual, no és en tant que traducció sinó en tant que escriptura. És allò que hi ha deixat el traductor com a escriptor, l’autor que tot traductor autèntic porta a dins. La Divina Comèdia d’Andreu Febrer o de Josep Maria de Segarra són obres clàssiques independentment que siguin traduccions.
Font: Torrents, 2013, p. 22
En un context “clàssic” és on trobem una de les imatges més evocadores de Torrents, envoltat de companys i (sobretot) amics. A Grècia, l’any 2013, Torrents, al centre de la imatge i just davant de la Tribuna de les cariàtides del temple grec d’Erectèon, sembla saludar, o acomiadar-se, amb la mà a l’ala del barret. No he trobat cap imatge més potent que aquesta del clàssic revisitat per il·lustrar la petja inesborrable de Torrents. Ell, igual com Febrer o Segarra, va “visitar” [traduir] obres clau de la literatura universal i, doncs, es va convertir, amb les seves traduccions, en una baula, única i singular, que uneix present, passat i futur d’un contínuum inesgotable de cultura, memòria i literatura.
Foto cedida per la Societat Verdaguer. IX Jornades d’Intercanvi Cultural, Atenes, 2013
Referència:
Torrents, R. “Gosar traduir els clàssics”. Ed. M.A. Verdaguer. Traduir el clàssics, antics i moderns.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013
- Bibliografia de Ricard Torrents (pdf)
Compilada per Núria Camps-Casals i M. Àngels Verdaguer, març 2023
- Invitació a una conversa sobre traducció jurídica - 18.04.2023
- Ricard Torrents: intel·lectual, assagista, mestre, traductor - 14.03.2023
- Storytelling Revisited - 02.11.2022
