Gemma Brunat, presidenta de l’APTIC
El passat dijous 16 de gener Gemma Brunat, presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), va ser entrevistada per Jordi Basté al programa matinal El món a RAC1. Es pot escoltar l’entrevista en aquest enllaç directe a l’àudio del fragment o en el reproductor de podcasts de RAC1.
L’entrevista va durar uns 10 minuts, durant els quals la presidenta de l’APTIC va fer una defensa acèrrima de la traducció i interpretació humana professional, i va reconèixer les possibilitats de les noves plataformes de traducció amb IA. Gràcies, Gemma!
A continuació, proposem una activitat que posa de relleu la capacitat actual de les eines d’IA per a la redacció de textos. Per això, oferim dues ressenyes de l’entrevista a Gemma Brunat. Una de les ressenyes és obra humana, el resultat de la meva presa d’apunts, escoltant l’àudio una sola vegada.
A continuació, l’altra ressenya s’ha fet automàticament mitjançant aquest procés:
- Descarregar l’àudio i aïllar la sección precisa.
- Obtenir-ne una transcripció automàtica, a la plataforma sonix.ai.
- Enviar la transcripció a Google NotebookLM amb petició d’una ressenya d’igual extensió que l’humana, sense paràgrafs de presentació i conclusió.
Observacions:
- Hem fet servir Google NotebookLM perquè aquesta plataforma es limita estrictament al text de referència, sense afegir altres informacions.
- Les versions de les ressenyes incloses aquí no s’han manipulat. Només hem estandarditzat el nom de l’entrevistada, hem introduït uns salts de línia extres per alinear millor els dos textos i hem suprimit la negreta (d’èmfasi) d’algunes expressions de la versió de Google NotebookLM.
Preguntes:
- Consideres les dues versions acceptables?
- Quina és la versió humana? I quina és la versió IA?
- Quina versió prefereixes?
La revista “Nature” ha publicat un article sobre una plataforma de traducció automàtica amb intel·ligència artificial entre unes 30 llengües, incloent-hi el català. Jordi Basté entrevista sobre aquest tema Gemma Brunat, presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. Brunat explica que hi ha moltes eines diferents, d’ús intern o plataformes públiques, i que el mercat està creixent molt. És una situació complicada.
Li preocupa que les persones puguin tenir un concepte esbiaixat d’aquestes eines. És molt diferent traduir un prospecte mèdic, una pel·lícula o interpretar una reunió, per exemple. El mateix model no pot tenir un bon rendiment en contextos molt diferents i hi ha situacions en què la IA no dona la talla.
Aquestes eines poden ser molt útils per sortir del pas, fins i tot salvar-nos la vida. Per exemple, si ens trobem de vacances a Vietnam en un hospital i ens hem de poder comunicar. Són solucions ràpides i directes. També poden ajudar les persones sordes si no hi ha disponible un servei de llengua de signes.
Tanmateix, si hem de traduir un llibre, una poesia, un documental, una pel·lícula amb diferents dialectes, és difícil obtenir prou qualitat amb la traducció automàtica i la IA. Podem comparar-ho amb la situació d’un fotògraf de casaments: avui dia tothom té càmera al mòbil, però si volem una qualitat professional hem de buscar un servei professional.
Cal tenir en compte que els professionals fan servir la traducció automàtica i la IA per ajudar-se, si el context és propici, però no per precaritzar ni per treballar malament. Un exemple de treballar malament va serla traducció de la sèrie “El joc del calamar”, que va rebre moltes crítiques per la seva mala qualitat. Una cosa és sortir del pas; una altra, obtenir qualitat professional.
També cal considerar aspectes com ara l’ètica. Quines són les fonts de les dades que nodreixen la IA? Si faig una interpretació professional, no s’hauria d’aprofitar la meva feina sense permís i sense retribució per entrenar una plataforma d’IA. També hi ha el problema de la confidencialitat. Per exemple, un contracte enviat per correu electrònic i traduït amb DeepL pot incloure noms, imports i altres detalls confidencials.
Finalment, cal tenir en compte l’aspecte humà, l’empatia. Si ens han de notificar la mort d’un familiar a l’estranger, voldríem ser informats per una màquina o per una persona? En definitiva, per sortir del pas en el dia a dia, la IA pot ajudar, i molt, però si volem una qualitat professional, cal contractar un professional, que, a més, sabrà utilitzar aquestes eines per millorar la seva prestació.
Gemma Brunat, la presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, parla de l’impacte dels nous models de traducció per IA en el sector de la traducció i la interpretació. Destaca que hi ha moltes eines tecnològiques disponibles per a traductors i intèrprets, però no totes són iguals i algunes són creades per a ús intern de les empreses. Aquestes eines estan guanyant importància al mercat, cosa que és motiu de preocupació al sector.
Un punt clau és com es perceben aquests models, ja que la llengua funciona de manera diferent segons el context. Per exemple, un prospecte mèdic no és el mateix que una pel·lícula o una reunió diplomàtica. Els models d’IA no sempre ofereixen la qualitat professional necessària en certs contextos.
Tot i això, aquestes eines poden ser molt útils en situacions com emergències mèdiques quan es viatja a l’estranger o per a persones amb dificultats auditives que necessiten una comunicació ràpida.
Brunat destaca que els models d’IA tenen limitacions importants. No poden captar els matisos del llenguatge com l’ús dialectal, el llenguatge poètic o els jocs de paraules presents en obres literàries o pel·lícules. L’ús del llenguatge oral també és un repte per a la IA. Tot i que tothom té càmeres d’alta qualitat als seus telèfons, encara es contracten fotògrafs professionals per a esdeveniments importants, i el mateix passa amb la traducció i la interpretació: la qualitat professional continua sent essencial. La clau és tenir en compte la qualitat que es busca quan s’utilitzen aquestes eines.
Els models d’IA poden ser eines útils per als professionals, però no s’han d’utilitzar per soscavar el sector o per oferir serveis de baixa qualitat. L’ús de la IA depèn del sector i del tipus de text amb el qual es treballa. Hi ha una gran diferència entre una traducció bàsica per sortir del pas i una traducció de qualitat professional. Per exemple, els subtítols de la sèrie “El joc del calamar” van rebre crítiques per la seva baixa qualitat lingüística, mentre que les traduccions de professionals com Lluís Comas, Daniel Soler o Aida Franch són d’una qualitat innegable.
Una de les qüestions més importants són les implicacions ètiques: els models d’IA s’alimenten de dades, inclòs el treball de traductors i intèrprets humans. Això planteja preguntes sobre com les empreses que creen aquests models es beneficien del treball dels altres sense compensar els creadors originals. A més, la confidencialitat és una gran preocupació. La informació utilitzada per a la traducció s’emmagatzema en servidors, cosa que pot provocar bretxes de confidencialitat.
Finalment, Brunat destaca l’aspecte humà. En situacions delicades, com comunicar la mort o l’accident d’un familiar a l’estranger, la comunicació emocional i empàtica que proporciona un intèrpret humà és vital. Les eines d’IA poden ampliar els canals de comunicació i millorar la vida diària, però s’han de tenir en compte les seves limitacions. Els professionals poden utilitzar aquestes tecnologies de manera efectiva mantenint alts estàndards de qualitat i ètica.
Unes observacions finals
En la meva opinió les dues versions són acceptables.
L’automàtica és la versió de la dreta .
(Arrosega el punter sobre el rectangle de color taronja per revelar la resposta.)
Observem que l’estil és una mica més formal que el text de redacció humana, en aquest cas. No hi ha diferències notables de continguts. Potser la versió humana té algunes omissions, d’aspectes que no vaig ser capaç d’anotar en temps real, com ara els noms d’autor. Però considero que les diferències son mínimes.
En aquesta petita prova no hem treballat amb traducció, només amb transcripció i redacció. Però els resultats són excel·lents. En definitiva, veiem que les capacitats lingüístiques de les plataformes IA actuals són impressionants.
Gràcies a l’Ariadna Ausió per compartir l’entrevista de la ràdio amb mi.
