Traduïr llibres, establir ponts

Clica a la portada per anar a l’editorial.

Malgrat la crisi del sector editorial, que en els darrers anys ha fet abandonar part de l’edició de llibres de teatre, i desafiant allò que tot sovint es diu: que el teatre és un gènere invisible, l’editorial catalana Comanegra acaba de treure a la llum una nova publicació de la seva col·lecció de textos teatrals “Dramaticles”, coeditada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Es tracta de Dramatúrgia alemanya contemporània – Teatre jove, una selecció de quatre peces de teatre adreçades especialment a joves a partir de catorze anys i sorgides de la ploma d’alguns dels autors més significatius de la dramatúrgia alemanya contemporània: Qüestió d’honor [Ehrensache], de Lutz Hübner (2005); Els boscos millors [Die besseren Wälder], de Martin Baltscheit (2010); Cap endins [Was innen geht], d’Anja Hilling (2014) i El regne animal [Das Tierreich], de Jakob Nolte i Michel Decar (2014).

Aquestes quatre obres arriben per primer cop traduïdes en llengua catalana de la mà dels traductors Eduard Bartoll, Maria Pous, Albert Tola i un servidor, autor, també, del pròleg i responsable de la definició de l’antologia, al costat dels dos editors. Cal remarcar que la traducció dels textos ha estat possible gràcies al Goethe-Institut, que mitjançant el programa “Promoció a la traducció de llibres alemanys a una llengua estrangera” dona suport a totes aquelles editorials estrangeres interessades en publicar obres d’autors alemanys, amb l’objectiu de fer accessibles a un públic lector no germanoparlant tant obres científiques o de divulgació rellevants com obres literàries actuals, així com literatura infantil i juvenil.

Traduïr llibres és una manera d’establir ponts entre llengües i cultures. I, sens dubte, el títol que Comanegra acaba de publicar contribueix decisivament a fer-ho possible i, alhora, a assegurar dues qüestions de vital importància: l’enriquiment no només de la cultura catalana, sinó també, i més important encara, de la literatura juvenil en català. Perquè amb la publicació de Dramatúrgia alemanya contemporània – Teatre jove s’eixamplen els paràmetres de l’escassa tradició literària de dramatúrgia jove catalana en obrir-la a una de les tradicions teatrals de més pes i fonament i de més influència europea (i internacional) dels tres darrers segles. Com es diu al pròleg (pàg. 9), «Alemanya és un país de teatre i, com a tal, el teatre per a joves constitueix una branca plenament consolidada de la seva dramatúrgia. Tant és així que dins el panorama escènic actual el teatre destinat a aquesta franja de públic no només gaudeix d’un ampli reconeixement dins el sector i té una gran presència arreu del país, sinó que també mostra una riquesa i vitalitat extraordinàries i es renova constantment».

Tant de bo, doncs, que la traducció al català d’aquestes peces representi per a molts un camí d’arribada a una branca desconeguda de la cultura i literatura en llengua alemanya i serveixi d’inspiració i, perquè no també, de referència per impulsar més traduccions d’obra estrangera.

Sal·lus Herrero acaba de publicar una ressenya d’interessant lectura sobre la publicació a la revista País Valencià, Segle XXI.