Aquesta és la pregunta recurrent que es fan els estudiants de 4rt curs de grau, aclaparats pel fet que, quan d’aquí a uns mesos acabin els seus estudis i deixin la facultat, hauran de prendre decisions que poden ser crucials per al seu futur. Segurament per primera vegada a la vida, el camí no està marcat:
– “Hauria de continuar estudiant i fer un màster de traducció especialitzada o d’alguna altra disciplina?”
– “Me’n vaig a fer una estada en un altre país per acabar de perfeccionar la meva llengua B o C?”
I, és clar, sorgeix la gran pregunta:
– “Trobaré feina com a traductor/a o intèrpret?”
Sovint, en algun moment o altre del curs, aquests temes surten a classe en forma de debat entre els estudiants i/o de petició de consell al professorat. No cal dir que la situació laboral i econòmica actual accentua aquesta sensació d’incertesa.
Sense ànim de treure ferro a les dificultats que, de ben segur, hauran d’encarar aquests estudiants que aviat deixaran de ser-ho, uns quants exemples per fer-hi front amb optimisme:
– Fa uns dies, mentre escoltava la ràdio durant el meu trajecte de casa a la UVic, em va cridar l’atenció una veu que, si l’oïda no em falla, em resultava molt familiar: un dels intèrprets que estava interpretant en directe les paraules dels dirigents que van assistir al funeral de Nelson Mandela era un ex-estudiant de la llicenciatura de Traducció i Interpretació i del Màster d’Interpretació de Conferències de la UVic.
– També fa pocs dies, un altre ex-estudiant del Màster d’Interpretació de Conferències de la UVic era l’encarregat de fer la interpretació simultània al català durant la roda de premsa prèvia al partit del Barça-Celtic de Glasgow.
– Una de les traductores al català del best-seller Fifty Shades of Grey també va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat de Vic.
I la llista podria continuar amb nombrosos casos de traductors que han aconseguit obrir les seves pròpies agències; freelancers que s’han establert amb èxit aquí o a l’estranger; magnífics professors universitaris, a la UVic mateix o a llocs tan llunys com els Estats Units o Cambodja, etc.
Per tot això, quan us feu la gran pregunta, traieu el signe d’interrogació: