Nota d’edició: La càpsula de traducció prevista per al proper dia 23 a les 19:00 CET tractarà el tema Els reptes de traduir literatura eròtica. Lydia Brugué, professora i investigadora de la UVic-UCC, dialogarà amb la traductora Núria Parés.
Portada del primer llibre, de Wikipedia
Que la trilogia Cinquanta ombres d’E.L. James, publicada entre els anys 2011 i 2012, va ser un èxit de vendes, és quelcom que tothom sap a hores d’ara. Tampoc no és cap secret que, després d’aquell èxit, en derivessin tres adaptacions cinematogràfiques i, també, la publicació de la reescriptura de la trilogia des del punt de vista del famós multimilionari.
Tot i l’èxit de vendes de tots aquests llançaments, això no obstant, l’obra i la seva autora van ser durament criticades, especialment per algunes veus del sector feminista, per considerar-la un clar retrocés en la lluita contra el patriarcat i a favor de la igualtat de les dones. Moltes persones es preguntaven com era possible que, en ple segle XXI, resultés tan atractiva la història amorosa i sexual d’una noia innocent que, en quatre dies, es converteix en la submisa d’un sàdic amb un trauma infantil sense tractar i que es dedica, a part de gestionar grans empreses, a redactar “convenis” amb dones per al seu propi plaer. I mentre es feien aquesta pregunta amb indignació, moltes altres feien cua per aconseguir el nou llibre i reservaven entrades ansiosament per al dia de l’estrena. Per a elles, deien algunes, aquella història els obria les portes de camins inexplorats i que els aportaven llibertat, independència i més seguretat amb elles mateixes.
Paral·lelament a tot aquest rebombori d’èxits de vendes a les llibreries, èxits de taquilla a la gran pantalla i farcit de crítiques rebudes tant pel delicat tema que s’hi tractava com per la baixa qualitat literària atribuïda a l’obra d’E.L. James, es va produir un augment de la publicació d’obres de literatura eròtica per part d’altres autores. Que no és que no existís aquest gènere fins al moment, ni molt menys, sinó que ara agafava una embranzida important per l’èxit de la trilogia Cinquanta ombres. I així va ser com es van fer molt exitoses també la saga Crossfire de Sylvia Day; la saga Calendar Girl d’Audrey Carlan; i la saga Desig de Julie Kenner, entre d’altres.
Núria Parés
Tanmateix, més enllà del debat sobre si Grey sí−Grey no, de caure en la temptació de qualificar com a millor o pitjor el treball literari de James, i de posar-nos a analitzar si realment les obres que van venir més tard anaven a rebuf de les seves novel·les… el que està clar és que aquest auge va fer que les traductores tinguessin molta més feina. Entre elles, la Núria Parés, qui va dedicar part del seu temps a traduir en equip, al català, la història del Christian i l’Anastasia (i algunes altres que la van seguir).
Amb ella, parlarem de tot això i més a la propera càpsula de traducció del dimarts 23 de gener a la tarda. La Núria Parés és traductora literària i ha publicat 380 traduccions, de les quals una vintena pertanyen al gènere de la literatura eròtica, i amb ella compartirem una petita part de tota la seva trajectòria plena d’anècdotes i reptes de traducció. Estem segures que serà una càpsula molt distreta, divertida i interessant, que obrirà l’any, i que ens farà rumiar sobre com parlem de sexe en la nostra llengua i posarà sobre la taula qüestions diverses, com la qualitat de les produccions literàries de gènere eròtic i el posicionament de la figura de la traductora davant de reptes tan específics com, per exemple, traduir textos d’alt voltatge.
Encara tens temps d’inscriure-t’hi. T’hi esperem amb moltes ganes!
#conversatrad
- Una càpsula de traducció ben roent - 19.01.2024
- Andreu Febrer Literary Translation Prize 2023 - 27.04.2023
- XIII Congreso de la Asociación Nacional de Literatura Infantil y Juvenil - 20.10.2022
